Visita Memòries del Districte
Santa Coloma de Gramenet
Els Protagonistes +

SORAYA SANTALUCÍA RUBIO

presidenta de la Casa de Aragón Virgen del Pilar de Santa Coloma de Gramenet

Fundada el 1999, la Casa de Aragón Virgen del Pilar és una casa regional jove, com la seva presidenta, Soraya Santalucía, que amb tan sols 26 anys està al capdavant de la Junta Directiva. El centre no es va crear per mitigar l’enyorança d’un grup d’emigrants: el seu objectiu és difondre la cultura aragonesa en una ciutat, Santa Coloma, a la qual se senten molt a prop.

Què porta una jove nascuda a Santa Coloma a presidir la Casa d’Aragó?
Vaig començar a venir al centre fa 16 anys a cantar i ballar amb la meva àvia materna, que és qui té les arrels aragoneses a la meva família. Els pares ja van néixer a Santa Coloma i jo soc catalana. Però l’àvia és d’un poble del Pirineu d’Osca que es diu Brollo. Va venir aquí amb 18 anys, com molta de la gent que en aquella època s’havia de buscar la vida, i va formar la seva família a Santa Coloma amb el meu avi, que era extremeny. D’això fa prop de 50 anys.

Així doncs, vaig començar de nena, cantant, ballant i tocant el que em deixaven a la rondalla del centre. De fet, soc la responsable dels grups de ball i de cant del centre des de molt abans de ser la presidenta. D’aquí ve la meva vinculació amb aquesta casa.

L’equip de persones que ens hem posat ara al capdavant de la Junta portàvem des de l’any passat madurant la idea de presentar-nos, però formalment porto en el càrrec des del mes de març d’aquest any.

Quin és el funcionament intern de l’associació?
Hi ha un president i una Junta Directiva, però som molt pocs els que estem a l’hora de la veritat treballant junts braç a braç. Tenim 330 socis, però només unes 40 persones col·laborem en els sis grups d’activitats que tenim: cant, ball, rondalles, timbals i bombos, gegants i capgrossos, i el del drac de Sant Jordi. El drac l’utilitzem per representar el venciment de Sant Jordi el dia de Sant Jordi… Cal tenir en compte que Catalunya i Aragó compartim patró, per això la festa que muntem aquest dia és una barreja de cultures, ja que hi participen aragonesos, catalans, gallecs…

Pel que fa al perfil de soci que tenim aquí, doncs hi ha una mica de tot, com a Santa Coloma: aragonesos, catalans, andalusos, gallecs, etc. El centre aragonès està obert a tothom, ja sigui el servei de bar o les activitats que organitzem al soterrani del local, on tenim espai per ballar i cantar. Aquí estàs còmode i et sents com a casa. La Loli, la cuinera, per exemple, és una gallega casada amb un aragonès, el Carlos, que n’era l’anterior president. El menjar aquí és com el de casa: els ous baturros de la Loli són coneguts a tot Santa Coloma!

Interior de Casa de Aragón Virgen del Pilar.

Qui la va fundar i amb quins objectius?
El centre va ser fundat l’any 1999 per un grup de 70 persones (no totes aragoneses), al capdavant del qual estava Mateo Tomás Sau. Totes les cases d’Aragó poden ser semblants, encara que després el funcionament intern de cadascuna sigui diferent… La nostra, per exemple, no es va fundar perquè un grup d’immigrants s’ajuntessin per calmar l’enyorança de la seva terra, perquè l’any 1999 ja hi havia a Barcelona un munt de cases aragoneses (no així a Santa Coloma). Aquesta es va crear, i en això seguim, amb l’objectiu de mostrar i difondre la cultura aragonesa a Santa Coloma i no tant per tenir un lloc on reunir-nos perquè enyorem la nostra terra.

De quina manera difoneu aquesta cultura aragonesa?
És amb aquesta idea que som presents en tot el calendari festiu de la ciutat. Durant la Festa Major, per exemple, el primer diumenge de setembre, a les set de la tarda muntem el nostre propi festival a l’escenari principal de la plaça de la Vila. Per Sant Jordi, organitzem activitats en una esplanada molt gran que hi ha a sota del Museu Torre Balldovina. Allà estem instal·lats tot el cap de setmana amb una fira medieval, animació infantil i la representació de la derrota del drac. A més, oferim un espai perquè la gent gran participi amb algun espectacle que preparen per a aquest dia. Diferents associacions de Santa Coloma s’impliquen i participen en aquests actes. Al Nadal, cantem nadales a l’església. Totes aquestes activitats estan obertes a tothom.

Amb vostè ha arribat el relleu generacional a la Casa de Aragón?
Doncs la veritat és que gent jove en tenim molt poca. De fet, aquí tampoc donaven un “duro” per mi: “Quan es faci gran, segur que no seguirà”, pensaven anys enrere. Perquè jo era la persona més jove que hi havia llavors al centre (amb alguns em portava deu anys). Ara ens queden el que, amb tot l’amor del món, anomeno els iaios.

No aconseguim que la gent jove s’enganxi, perquè això és una cosa que acostuma a passar de generació en generació, que es transmet de pares a fills. És el que passa a altres cases regionals. A la nostra, en canvi, hem sofert un salt generacional entre la de l’àvia i la meva: els meus pares i molts d’altres de la seva generació no s’hi van enganxar, de manera que els fills tampoc ho han fet.

Quin seria el missatge per a aquest jovent?
Que vinguin i que ho provin; que no tinguin prejudicis, que no identifiquin tot allò tradicional amb el més antic: aquí ballem, cantem i ens divertim.

Com és la relació amb altres entitats de la ciutat?
Tenim molta relació amb els gallecs de Santa Coloma, que també són un grup molt actiu a la ciutat. Per exemple, a principis de maig sempre organitzen la seva festa (Airiños da nosa Galícia) al Parc Europa. És un cap de setmana en què munten una fira i conviden altres associacions perquè hi participin. Nosaltres sempre ho fem.

Què significa per a vostè Santa Coloma?
No veig Santa Coloma com la meva ciutat, la veig com a casa meva. Si em moc per altres llocs, m’acaba faltant i quan torno aquí… respiro. Santa Coloma ha canviat molt els darrers anys. El riu, per exemple, no era accessible quan jo era petita, i ara la gent hi va a passar l’estona amb la canalla i els gossos. També ha millorat molt l’accessibilitat en barris com el de Singuerlín, que és on visc des de fa molt poc temps. Tenim moltes pujades que ara se salven amb escales mecàniques o ascensors que no solament utilitzen les persones grans. Els carrers de la ciutat estan cuidats i, en l’aspecte cultural, que és on jo em moc més, s’estan fent moltes coses. Per exemple, ara portem anys acollint el Rock Fest, que és un esdeveniment que m’emociona… M’agrada també aquest tipus de música. Sembla que no tingui res a veure amb mi, perquè vaig començar acompanyant l’àvia a una missa baturra i ara canto i ballo jotes, però no són coses excloents.

Pel que fa a l’Ajuntament de la ciutat, no ens podem queixar de res. Les subvencions s’han reduït, però sempre miren de proporcionar-te el que necessites. Suplim aquesta falta de subvencions fent tot tipus d’activitats benèfiques que ens permeten seguir donant visibilitat al que fem. Aquest és un dels objectius de la nova Junta. Anem, per exemple, als centres per a gent gran, que tampoc acostumen a tenir massa recursos, però que són molt agraïts. Ho veus a les cares que el dia que actuem per a ells és molt especial. Per a nosaltres també ho és, i es tracta d’una activitat que no ens costa diners i, en canvi, ens permet seguir mostrant la nostra cultura. En algunes residències, com la de Ramon Berenguer, ja som assidus: hi anem una vegada a l’any.

Òbviament, l’àvia està molt orgullosa de mi. El meu besavi, que també vaig conèixer, era l’únic que cantava jotes a la família. Però ell no va arribar a veure’m actuar, perquè em feia vergonya fer-ho davant de la gent i m’hi negava. Em va quedar clavada aquesta espina de com n’era de tossuda… i vaig sentir que ara havia d’intentar-ho.

MANUEL ZAURIN

“La gent de la Casa de Aragón abans era molt jove. Cada any fèiem concentracions de totes les cases regionals d’Aragó a Espanya i anàvem a un poble diferent de cada província d’Aragó. Ara que som més grans, fem partides de guiñote, i aquí seguim”.

CARLOS ANDREU

“Un grup de persones va venir i em va proposar ser president de la Casa de Aragón, així que vaig decidir fer-me’n càrrec fins que la Soraya em va rellevar. Hem interpretat una sarsuela i també representem la derrota del drac per Sant Jordi, que té molt d’èxit”.

MERCEDES PÉREZ

“Diuen que Déu els cria i ells s’ajunten; doncs aquí ens ajuntem els d’Aragó, i els que no són d’Aragó també. Hi havia un grup que volia oficialitzar una Casa Regional d’Aragó, i d’ençà ha estat un mitjà per ajuntar-nos i organitzar activitats com la Festa Major de Santa Coloma”.

FERMÍN SAURA

“Buscava un centre per passar el temps d’oci quan ja m’havia jubilat. Quan em vaig establir a Santa Coloma tenia poca vida social i aquí vaig trobar un acolliment amb amics per parlar i jugar partides de guiñote. La convivència amb els companys és molt bona”.

MARÍA COMÍN

“Recordo que quan fèiem les excursions de les cases regionals, els primers anys dormíem en lliteres de tres pisos, érem joves i no ens importava res. Casa de Aragón és com una família, ja que ens reunim persones que tenim sempre una cosa en comú”.

MARÍA CRUZ GONZÁLEZ

“Hem arribat a fer obres de teatre molt boniques, com la sarsuela. Quan vam fer la primera em vaig emocionar moltíssim. La meva neta Soraya canta a les obres i, fins i tot, té premis tant aquí com a l’Aragó”.

FRANCISCO LÓPEZ

“M’agrada molt el caliu que es forma entre totes les persones del centre, amb qui et trobes a gust amb tot el que fas. Fem balls i organitzem festes. Vaig ser un dels que va decidir formar la Casa de Aragón”.

SANDRA MARTÍN

“L’ambient és agradable. Faran tot el possible per aconseguir qualsevol cosa que demanis, i hi ha molta germanor entre tots nosaltres. Participem en totes les activitats que organitza el centre i també les que s’organitzen per a Santa Coloma”.