Visita Memòries del Districte
Santa Coloma de Gramenet
Els Protagonistes +

NÚRIA LARROYA GORDO

Presidenta del Casal del Mestre

El Casal del Mestre és una entitat sense afany de lucre que promou activitats culturals i educatives amb la voluntat d’establir complicitats i treball en comú entre les persones interessades en l’educació. Com a associació va néixer l’any 1980 a Santa Coloma de Gramenet i va ser creada per professionals de les escoles de la ciutat per cooperar en la millora de l’educació a la ciutat.

Núria Larroya és l’actual presidenta del Casal del Mestre i ens parlarà de l’evolució de l’entitat al llarg de gairebé 40 anys i dels projectes que estan duent a terme en aquests moments.

Des de quan és presidenta del Casal del Mestre?
Farà uns vuit anys. Jo ja col·laborava amb l’entitat des de molt abans. Després del mandat de l’anterior president, Diego Arroyo, va haver-hi un impàs i aleshores em van proposar per unanimitat per ser la presidenta de l’associació i vaig acceptar. Cal saber que aquest càrrec no té un caràcter jeràrquic, sinó més aviat institucional, de cara visible del centre a l’hora de fer xarxa amb altres entitats.

Com i quan va néixer aquesta entitat?
El Casal parteix de les inquietuds dels mestres. Als anys vuitanta, un conjunt de mestres de l’escola Lluís Millet es van agrupar perquè van detectar que hi havia moltes mancances al barri de les Oliveres i van fer pinya. Aquestes inquietuds es van traspassar a altres escoles de Santa Coloma que tenien carències similars i va néixer el Casal del Mestre. Aquesta entitat té molta importància no només a la ciutat, sinó també a tot el país, ja que va participar en els inicis de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. 

Tot va coincidir amb una època d’eclosió democràtica i d’introducció de l’ensenyament en català, que va tenir una importància cabdal a Santa Coloma perquè molts dels projectes es van iniciar aquí, gràcies a les demandes de pares i professors. Som una ciutat petita en territori però gran en idees i innovació. Per exemple, una de les primeres aules amb ordinadors a l’escola pública que es van implantar va ser a Santa Coloma. I en totes aquestes reivindicacions el Casal del Mestre ha anat de la mà de les escoles i ha lluitat pel territori i l’entorn.

Interior del local del Casal del Mestre.

Quina ha estat la trajectòria del centre al llarg de tots aquests anys?
Nosaltres hem evolucionat paral·lelament amb la societat, però mai hem perdut l’esperit crític constructiu dels inicis ni la voluntat de renovació pedagògica. Amb el temps, vam veure que la Generalitat feia una formació, l’Ajuntament en feia una altra, nosaltres també… i vam establir un conveni per fer coses conjuntes. D’aquí va sorgir la Setmana de l’Ensenyament, que se celebrava anualment i tractava un tema transversal que totes les escoles de la ciutat treballaven durant una setmana. Amb el pas dels anys, la Setmana de l’Ensenyament es va transformar en la Diada de l’Ensenyament, que es va instaurar el segon diumenge de maig i de la qual s’han celebrat 22 edicions. Es muntaven parades a la plaça de la Vila a favor d’un ensenyament públic i de qualitat. L’any passat se’n va celebrar l’última edició. La crisi que va afectar i continua afectant la societat es trasllada al món de les associacions, que ens ha tocat també patir-la amb una reducció dels recursos. Vam fer un exercici de reflexió i vam decidir apostar per un nou format que se celebrarà enguany per primera vegada i que es diu Rodabaula. Es tracta d’un espai de reflexió i d’acció per veure quines són les necessitats actuals en el camp de la innovació educativa, però sobretot dins de la nostra ciutat i tenint en compte les característiques de la nostra població. S’ha fet molta cosa a Primària i ara tocaria fer el mateix exercici a Secundària; aquest és un dels nostres reptes. Vam fer unes enquestes a les escoles bressol, a Primària i a Secundària i, a partir d’aquestes enquestes, hem elaborat tres grups de treball per a les jornades del Rodabaula.

Com s’organitza internament el Casal del Mestre? Quins grups o projectes teniu entre mans?
Tenim dos grups de treball principals: el de ciències, que fa sis anys que funciona a les escoles, i el de capses d’aprenentatge, que varia en funció de les necessitats que vagin sorgint; perquè cal remarcar que el Casal del Mestre és també un centre formador. Les formacions que impartim són molt empíriques, molt d’escola viva; a partir d’experiments i mètodes de prova i error, tractem temes de ciència i art, ciència cuina… Pel que fa a les capses d’aprenentatge, es tracta d’un grup nou d’aquest any. A partir d’una capsa, nosaltres plantegem un repte de diferent tipus —de llengua, de matemàtiques…— que treballem.

Una altra de les activitats que també hem organitzat al Casal del Mestre són exposicions. Aprofitant el local actual, on fa quatre anys que hi som, hem muntat petites exhibicions, com ara una de fotografia sobre l’abans i el després d’alguns centres educatius de la ciutat. D’altra banda, un cop a l’any, a l’inici de curs, fem una paella de germanor amb tots els mestres i aprofitem per fer un homenatge als mestres jubilats de la nostra ciutat i els regalem una figura dels nostres gegants en paper maixé feta per una artesana d’aquí de la ciutat; és el que comentava de fer xarxa.

Finalment, cal destacar el projecte de Santa Coloma Sona. Fa sis anys que funciona i ha tingut molt d’èxit. És un exemple clar de transversalitat dins de la ciutat. Tot va començar quan l’Escola Municipal de Música va detectar que cada vegada s’hi apuntava menys gent. Aleshores, juntament amb l’Escola Beethoven i el Casal del Mestre, vam posar en marxa el Santa Coloma Sona: professors de l’Escola Municipal de Música van dos migdies a un col·legi per ensenyar a tocar un instrument: violí, violoncel, guitarra i acordió. El programa té una durada de dos anys: va començar a l’Escola Beethoven, va continuar a l’Escola Tanit i els darrers dos anys ha estat a l’Escola Gaudí. Atès l’èxit de les convocatòries, es va decidir no tan sols continuar amb aquest projecte, sinó també ampliar-lo amb el Santa Coloma Sona Més, per donar l’oportunitat de continuar formant l’alumnat de les escoles que han participat al Santa Coloma Sona. En aquest cas, però, els professors són alumnes de l’Escola de Música de Grau Superior que tot just han acabat els estudis. El seu objectiu és arribar a formar una orquestra de corda. Aquest projecte és un exemple de l’esperit del Casal del Mestre: acompanyar, fer xarxa, posar en contacte diferents entitats que, d’altra manera, no coincidirien i fer ciutat.

Hi ha altres Casals del Mestre a Catalunya? Organitzeu activitats conjuntament?
Sí, sí que n’hi ha. A l’Hospitalet de Llobregat hi ha el Casalet; a Granollers, el Casal del Mestre; a Mataró, el MEM (Moviment Educatiu del Maresme)… Hi tenim força relació perquè formem part de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i fem xarxa. Ens trobem a les jornades que organitza la federació i també a les trobades que s’organitzen en l’àmbit de tot l’Estat espanyol. També mantenim relacions amb els sindicats, amb l’Ajuntament —amb el qual tenim un conveni de col·laboració—, amb els centres oberts, amb la Creu Roja, que de vegades ens demanen mestres voluntaris per cobrir hores amb activitats per a la canalla quan surt de l’escola…

Quins són els reptes educatius de futur d’una ciutat com Santa Coloma de Gramenet?
En aquests moments, ens preocupa la massificació a la Secundària. Aquest fenomen ja l’hem tingut a l’escola Primària i ara ha fet el salt. Aviat es construiran dos instituts a la ciutat que són molt necessaris. I, lligat amb això, també fan falta mestres, però que tinguin una formació de qualitat. Parlo sobretot de la Secundària: calen experts en les matèries que s’ensenyen —això és evident—, però també una formació en resolució de conflictes, en empatia; aquesta és la importància del Màster en Formació del Professorat. I cal que entenguem que l’educació és una qüestió de tots, no només dels mestres, sinó també dels pares, de les institucions i del conjunt de la societat.

FRAN JORDÀ COLOMER

“En un principi vaig venir a veure de què anava i vaig intentar ajudar en el que fos i donar idees per a les activitats que es fan. És una manera de mantenir unida la comunitat educativa, que aposta per fomentar la feina que es fa a totes les escoles”.

MARINA CASAS PAPIOL

“Enguany hem canviat la Diada de l’Ensenyament per una activitat que incita a seure i parlar amb els professors. Portem dos grups de treball, el de ciències i el de les capses d’aprenentatge. La raó del Casal és que els mestres es formin i facin xarxa entre ells”.

MARIA MARCOS FERNÁNDEZ

“S’ha intentat recuperar tot el que havia fet el Casal històricament per a la ciutat. Es procura fer xarxa entre els docents i les entitats i tots els centres educatius que vetllen pel benestar educatiu de la ciutat”.

MARIA SOLEDAD BERTOLÍN PRAT

“Aquest any hem portat la formació de les capses d’aprenentatge, hem contactat amb un formador, amb les persones que s’hi han volgut involucrar. La nostra idea és intentar que les escoles, en lloc de ser competitives, ens donem un cop de mà i col·laborem plegades”.

SONIA BUENO TORO

“És el meu primer any i treballo per a les capses d’aprenentatge, on s’ha contactat amb el formador i s’han fet les entrevistes prèvies. Intentem que el Casal del Mestre torni a ressorgir amb l’objectiu amb el qual es va iniciar i aportar una mica de coneixements i informació”.

FRANCISCO JAVIER DOMÈNECH PUJOL

“La raó existencial del Casal del Mestre és que sempre ha promogut la vinculació dels centres educatius amb el seu entorn. Implica famílies, entitats i altres centres, tant del barri com de tota la ciutat”.

JOSEP MIQUEL LACASTA

“Formo part del grup que va fundar el Casal del Mestre el 1980. L’objectiu fonamental és fer reviure la implicació de la gent i crear moviment associatiu i participatiu”.