Visita Memòries del Districte
Santa Coloma de Gramenet
Els Protagonistes +

GEMA GONZÁLEZ MARTÍNEZ

Presidenta de l’Associació de Concessionaris del Mercat Sagarra

Un edifici de totxo vist amb trets ornamentals de l’arquitectura noucentista obra de l’arquitecte Josep Alemany és seu del Mercat Sagarra, el més antic de Santa Coloma. Obert el juliol del 1934, deu el nom a l’historiador Ferran de Sagarra, pare de l’escriptor Josep Maria de Sagarra, que va donar a l’Ajuntament els terrenys on es construiria posteriorment el mercat.

Durant 84 anys, el mercat ha estat punt de trobada dels colomencs i colomenques i, tot i haver dut a terme una rehabilitació integral respectant l’estructura exterior de l’edifici el 2014, el Sagarra manté el seu esperit de mercat clàssic on, a més de comprar, es troba un tracte familiar i una atenció personalitzada. Així ens ho explica la Gema González, actual presidenta de l’Associació de Concessionaris del mercat.

Com va començar la teva vinculació amb el Mercat Sagarra?
Ja fa 33 anys que, juntament amb la meva germana, treballem a la parada de Les Nenes. En un principi com a empleades, però fa 25 anys vam tenir l’oportunitat de convertir-nos en propietàries i la vam aprofitar. Tot i fer més hores que un rellotge, a les sis del matí ja estem aquí preparant la parada perquè quan obri el mercat estigui tot llest per atendre els clients, això ens ha permès combinar bé família i feina.

Com és el comprador del mercat?
La majoria dels clients actuals són fills o nets de persones que venien al mercat a comprar fa dècades; clients que de petits ja acompanyaven els seus pares i que tenen molt interioritzada aquesta cultura de fer la compra al mercat. M’agrada pensar que des de les parades hem vist passar diferents generacions d’una família.

I què busca les persones que entren al Mercat Sagarra?
El client vol que estiguis per ell. L’atenció és un dels nostres punts forts perquè ens coneixem tots i sabem el que volen i com ho volen.

Què es necessita per ser paradista al mercat?
Sempre procurem tenir un somriure per al nostre client. Et surt de dins perquè, si no t’agrada el contacte amb la gent, al mercat no tens res a fer.
A més, la gent de mercat som d’una altra pasta. Som més durs. Per exemple, treballant em vaig fer un tall al peu que va necessitar punts de sutura, però al cap d’una hora ja estava de nou darrere del taulell. I com jo, tots.

El Mercat Sagarra ha estat punt de trobada dels colomencs des de la seva inauguració el 1934.

Què us fa diferents de la resta de mercats?
Tenim una cosa molt bona i és que hi ha molta companyonia entre nosaltres. Som una família i ens ajudem entre tots. Ser un mercat petit probablement facilita aquesta solidaritat. Això sí, a les reunions si ens hem de discutir, ho fem i, com a les millors famílies, en parlem i ho arreglem.
Alhora, també cal destacar que la gent del mercat n’estem enamorats. No menteixo si et dic que quan passo els diumenges per la Rambla i veig el mercat m’emociono de com és de maco. Hi ha un vincle molt especial.

Amb 84 anys d’història, quina ha estat l’evolució del mercat?
Al principi de tot, segons m’han explicat, hi havia una escola al soterrani, on ara estan els magatzems. De fet, hi ha clients que m’han explicat que els seus pares havien anat a aquesta escola.
D’altra banda, al començament del mercat la venda era molt diferent: es posaven els pagesos a vendre les mercaderies, però no hi havia unes parades fixes. I els pollastres o conills els mataven a la mateixa parada. Està clar que ha canviat tot molt.
El que no ha canviat és que hem sabut mantenir l’esperit de mercat clàssic, de tota la vida.

I actualment, com està el mercat de “salut”?
Afortunadament no ens podem queixar de com funciona el mercat, amb una clientela de molts anys que cuidem. Hem viscut temporades pitjors quan, per exemple abans de la reforma del 2014, havíem tocat fons, però ara tot rutlla molt millor.
Això sí, no ens regalen res, penquem de valent cada dia. Per exemple, per adaptar-nos als nous temps hem sumat serveis com el de domicili o la compra per WhatsApp. També estem ampliant l’ús de xarxes socials i organitzem activitats el dia de Sant Jordi, quan fem sortejos de llibres, o al mes de maig, quan celebrem la nit de tapes. Sempre tenim una molt bona resposta a totes les iniciatives que organitzem i això fa que les fem encara amb més ganes i il·lusió.

Ha esmentat la reforma del 2014. Què va suposar per al mercat?
Va ser clau per a l’evolució i la bona marxa del mercat. Abans de la reforma, no s’havia fet gairebé res en 80 anys d’història. Les instal·lacions estaven completament desfasades.

Quan van dir de reformar-lo, des de l’Ajuntament es plantejaven fer un tipus de mercat com el de San Miguel, a Madrid, on es dona molta importància a la restauració. Aprofitant un pont, vam anar cap allà a veure’l. Realment és preciós, però és un model que no s’adequava al nostre, el de client clàssic d’un mercat. Amb la reforma podem gaudir de l’edifici, però amb totes les comoditats: aigua calenta, espai, calefacció i aire condicionat, tot mantenint l’esperit del mercat tradicional.

Què pot trobar la clientela al mercat que no trobarà en altres tipus d’establiments?
Principalment qualitat de producte, perquè tenim fama —merescuda— de bona qualitat al seu preu. Alhora, l’atenció que tenim al mercat és diferent perquè pots comprar el que vols i la quantitat que vols. Això en un gran supermercat no es pot fer. I, sens dubte, que és molt més humà.

CARME BONET

“He nascut en aquest mercat. Abans es treballava el dissabte a la tarda, vam lluitar molt per tancar aquest torn. Les parades eren totes rodones, es comunicaven totes. Quan acabava la feina ens posàvem a dinar i fèiem festa grossa”.

JOANA “MARGARITA” COSTA

“Quan era joveneta els meus pares tenien una paradeta davant del Marlos de cigrons i mongetes cuites. Recordo moltes coses de quan anava a comprar amb el Ciscu, el peixater, o a les Peláez. El mercat era diferent del d’ara, ara és més maco”.

NÚRIA JIMÉNEZ

“He treballat 50 anys al mercat. Dic que vaig néixer per treballar al mercat perquè sempre vaig a comprar-hi i és un ambient molt agradable. Actualment estic jubilada i la meva filla gran va comprar la paradeta quan van fer les reformes”.

ROSALÍA MORENO

“Quan tenia 19 anys vaig substituir la mare i vaig començar a fer cuinats i menjars més elaborats. El mercat és molt familiar i la gent és encantadora. Riem molt i ens ho passem molt bé. Els clients ens estimen moltíssim”.

EDUARDO CERRO

“Ara fa vuit anys, vam crear amb cinc amics una junta per facilitar la venda del comerç no sedentari. El nostre objectiu principal és donar suport a un sector molt important per a nosaltres, que és el comerç i les famílies”.

TEÓFILO REDONDO

“Vaig ser el president del mercat durant deu anys i em va tocar negociar amb l’Ajuntament les reformes. El mercat ha canviat molt, tenia 78 anys quan es va reformar i estava obsolet”.

CARLOS ZARAGOZA

“Per triomfar de pagès, igual que de ramader o peixater, s’ha de saber patir. És un sector molt oblidat. M’agrada l’antiguitat que té el mercat. Aquí hi ha professionals molt importants. El tracte que tenim amb el client és molt familiar”.

LORETO BORONAT

“El mercat ha millorat moltíssim, tant per al client com per als venedors. Ara tenim més recursos, com aigua calenta o geleres. Abans es matava l’animal de cara al públic, es penjava a les reixes i es despatxava al moment”.