Visita Memòries del Districte
Santa Coloma de Gramenet
Els Protagonistes +

MEMÒRIES DE SANTA COLOMA DE GRAMENET

UNA MICA D’HISTÒRIA

Al capdamunt del barri de Singuerlín hi ha un camí de terra que enfila un bon pendent i que ens porta al punt zero del nostre viatge a la història de Santa Coloma de Gramenet: el cim del Puig Castellar. Ens trobem a 303 metres d’altitud i el primer que cal fer és mirar en totes direccions per descobrir unes vistes excepcionals del Pla de Barcelona, de la serra de Collserola i del Vallès. Atenció! Aquestes eren terres de Ferran de Sagarra, pare de l’escriptor Josep Maria de Sagarra. El senyor Sagarra, que era arqueòleg i historiador, va fer aquí una descoberta molt important: les restes d’un poblat ibèric. Les ruïnes són visitables, el paratge és magnífic i, a més, en aquest emplaçament es va trobar una de les peces més lluïdes de l’art ibèric a Catalunya: un capfoguer amb forma d’animal híbrid, mig brau, mig moltó. Una deducció òbvia: els capfoguers servien per sostenir graelles damunt el foc, la qual cosa indica que fa dos mils anys a Santa Coloma ja s’hi feien costellades. Llegir més…

“Tots els colomencs ens hem de sentir orgullosos de la Santa Coloma d’avui”

Justo Molinero Calero Locutor de ràdio i empresari de la comunicació

Només tenia 17 anys quan va venir amb la seva família de Villanueva de Córdoba a Santa Coloma de Gramenet a la recerca d’una oportunitat per créixer i desenvolupar-se com a persona. Es va posar davant dels micros gairebé per casualitat, però des d’aleshores, a través de la seva emissora Ràdio TeleTaxi, s’ha endinsat en moltes cases catalanes. Això sí, sempre des de Santa Coloma de Gramenet, que és on afirma que hi ha la seva essència, el seu origen i als quals mai renunciarà.

Com va ser la seva arribada a Santa Coloma de Gramenet?
Vam arribar el 9 de novembre de 1967. No me n’oblidaré mai. La primera nit després de la nostra arribada, una remor em va despertar a les cinc i mitja de la matinada. Érem en un pis a la rambla de Sant Sebastià i, en mirar per la finestra, vaig veure que hi havia unes 200 persones esperant-se per entrar a treballar en una fàbrica. Em vaig adonar que no em regalarien res i que calia posar-se a treballar.

Com era la Santa Coloma d’aleshores?
Molt diferent de l’actual. Per exemple, el barri de Singuerlín s’estava construint i a la rambla de Sant Sebastià, on moltes cases encara tenien hort, no hi havia clavegueram. Era una ciutat en plena construcció.

Com van ser els primers anys?
El 1967 no va ser un any fàcil. Els bancs havien tancat els crèdits i la situació econòmica era complicada. Vaig recórrer, amb el meu germà, tots els tallers mecànics de Santa Coloma a la recerca d’una feina. Com que no ho vam aconseguir, vam haver d’ampliar el radi i, de fet, vam arribar a caminar fins a l’Hospitalet de Llobregat. Finalment, vaig trobar feina als tallers Domènech, al costat de la Ciutadella. Llavors vaig passar a la Renault i després a la mili. Allà vaig conèixer un noi, el pare del qual era taxista, que em va explicar com era la feina. I em va agradar perquè com més treballés, més guanyaria.

I com va sorgir Ràdio TeleTaxi?
El 1982 la ciutat de Barcelona es preparava per al Mundial de futbol. En aquell moment teníem una companyia de taxis amb radiotelèfon. Vaig pensar que durant el Mundial, com que vindria tanta gent, era probable que es perdessin molts objectes i que una emissora de ràdio per comentar aquestes pèrdues o incidents podia ser útil i, de passada, anunciar la nostra companyia de taxis. Vaig anar a parlar amb Narcís Serra, l’alcalde de Barcelona d’aquella època, per explicar-li el projecte. Li va semblar molt interessant, però ell no tenia la competència d’atorgar llicències, així que vaig tornar a casa decebut. Al cap de dos dies, però, vaig decidir muntar l’emissora sense llicència. Era l’única manera que vaig veure per tirar-la endavant.

Com va acabar davant dels micròfons?
Quan vaig muntar la ràdio no tenia intenció de ser locutor, però el noi que feia el programa dels matins rebia trucades de les oients i la seva parella es va posar gelosa, ja que deia que aprofitava el programa per lligar. Li va donar un ultimàtum —o l’emissora o ella— i ho va deixar. Per sortir del pas, em vaig posar davant del micro. Posava la música que m’agradava a mi, la que portava al taxi. Recordo que la gent trucava i demanava cançons que no tenia, de manera que quan acabava el programa el primer trajecte que feia amb el taxi era per anar a comprar el disc i així poder posar també les cançons que els oients ens demanaven.

La Santa Coloma actual és fruit de dues realitats: la pagesa i la cosmopolita, que va créixer amb les onades migratòries. Considera que ja en conformen una de sola?
Santa Coloma és una de les poblacions que va rebre més migrats de tot Espanya, però va saber créixer molt bé. Tots junts vam empènyer cap a la mateixa direcció i vam construir la Santa Coloma d’avui, de la qual tots els colomencs ens hem de sentir orgullosos. Va haver-hi una època en què dir que eres de Santa Coloma potser era negatiu, com si fos un lloc marginal. Crec, però, que les coses s’han fet bé i la visió actual és totalment diferent. També hi va ajudar el fet que Santa Coloma fos líder en la lluita veïnal. A través de Ràdio TeleTaxi sempre hem estat molt implicats amb aquests moviments, perquè portem la ciutat al cor. Ens hem canviat diversos cops d’edifici, però sempre a Santa Coloma, que és on hi ha la nostra essència i el nostre origen, i mai hi renunciarem.

“Tots els colomencs ens hem de sentir orgullosos de la Santa Coloma d’avui”

Justo Molinero Calero Locutor de ràdio i empresari de la comunicació

Només tenia 17 anys quan va venir amb la seva família de Villanueva de Córdoba a Santa Coloma de Gramenet a la recerca d’una oportunitat per créixer i desenvolupar-se com a persona. Es va posar davant dels micros gairebé per casualitat, però des d’aleshores, a través de la seva emissora Ràdio TeleTaxi, s’ha endinsat en moltes cases catalanes. Això sí, sempre des de Santa Coloma de Gramenet, que és on afirma que hi ha la seva essència, el seu origen i als quals mai renunciarà.

Com va ser la seva arribada a Santa Coloma de Gramenet?
Vam arribar el 9 de novembre de 1967. No me n’oblidaré mai. La primera nit després de la nostra arribada, una remor em va despertar a les cinc i mitja de la matinada. Érem en un pis a la rambla de Sant Sebastià i, en mirar per la finestra, vaig veure que hi havia unes 200 persones esperant-se per entrar a treballar en una fàbrica. Em vaig adonar que no em regalarien res i que calia posar-se a treballar.

Com era la Santa Coloma d’aleshores?
Molt diferent de l’actual. Per exemple, el barri de Singuerlín s’estava construint i a la rambla de Sant Sebastià, on moltes cases encara tenien hort, no hi havia clavegueram. Era una ciutat en plena construcció.

Com van ser els primers anys?
El 1967 no va ser un any fàcil. Els bancs havien tancat els crèdits i la situació econòmica era complicada. Vaig recórrer, amb el meu germà, tots els tallers mecànics de Santa Coloma a la recerca d’una feina. Com que no ho vam aconseguir, vam haver d’ampliar el radi i, de fet, vam arribar a caminar fins a l’Hospitalet de Llobregat. Finalment, vaig trobar feina als tallers Domènech, al costat de la Ciutadella. Llavors vaig passar a la Renault i després a la mili. Allà vaig conèixer un noi, el pare del qual era taxista, que em va explicar com era la feina. I em va agradar perquè com més treballés, més guanyaria.

I com va sorgir Ràdio TeleTaxi?
El 1982 la ciutat de Barcelona es preparava per al Mundial de futbol. En aquell moment teníem una companyia de taxis amb radiotelèfon. Vaig pensar que durant el Mundial, com que vindria tanta gent, era probable que es perdessin molts objectes i que una emissora de ràdio per comentar aquestes pèrdues o incidents podia ser útil i, de passada, anunciar la nostra companyia de taxis. Vaig anar a parlar amb Narcís Serra, l’alcalde de Barcelona d’aquella època, per explicar-li el projecte. Li va semblar molt interessant, però ell no tenia la competència d’atorgar llicències, així que vaig tornar a casa decebut. Al cap de dos dies, però, vaig decidir muntar l’emissora sense llicència. Era l’única manera que vaig veure per tirar-la endavant.

Com va acabar davant dels micròfons?
Quan vaig muntar la ràdio no tenia intenció de ser locutor, però el noi que feia el programa dels matins rebia trucades de les oients i la seva parella es va posar gelosa, ja que deia que aprofitava el programa per lligar. Li va donar un ultimàtum —o l’emissora o ella— i ho va deixar. Per sortir del pas, em vaig posar davant del micro. Posava la música que m’agradava a mi, la que portava al taxi. Recordo que la gent trucava i demanava cançons que no tenia, de manera que quan acabava el programa el primer trajecte que feia amb el taxi era per anar a comprar el disc i així poder posar també les cançons que els oients ens demanaven.

La Santa Coloma actual és fruit de dues realitats: la pagesa i la cosmopolita, que va créixer amb les onades migratòries. Considera que ja en conformen una de sola?
Santa Coloma és una de les poblacions que va rebre més migrats de tot Espanya, però va saber créixer molt bé. Tots junts vam empènyer cap a la mateixa direcció i vam construir la Santa Coloma d’avui, de la qual tots els colomencs ens hem de sentir orgullosos. Va haver-hi una època en què dir que eres de Santa Coloma potser era negatiu, com si fos un lloc marginal. Crec, però, que les coses s’han fet bé i la visió actual és totalment diferent. També hi va ajudar el fet que Santa Coloma fos líder en la lluita veïnal. A través de Ràdio TeleTaxi sempre hem estat molt implicats amb aquests moviments, perquè portem la ciutat al cor. Ens hem canviat diversos cops d’edifici, però sempre a Santa Coloma, que és on hi ha la nostra essència i el nostre origen, i mai hi renunciarem.