Visita Memòries del Districte
Sant Adrià de Besòs
Els Protagonistes +

PEPE ANTA GUTIÉRREZ

Veí de Sant Adrià de tota la vida
Tècnic de la Biblioteca Font de la Mina

La Biblioteca Font de la Mina es va inaugurar el 27 de juny de 2009 a l’espai que ocupava l’antic centre cívic del barri. Amb una superfície de més de 2.000 m2, aquest equipament compta amb dues àmplies sales, un espai infantil, una sala de congressos i un espai polivalent. Pepe Anta és un dels tècnics de la biblioteca des de la seva inauguració. Veí de tota la vida de Sant Adrià, no dubta a afirmar que un equipament d’aquestes característiques sí que és necessari per a un barri com la Mina i que, a la biblioteca es fan moltes activitats i els veïns i veïnes del barri hi participen.
D’altra banda, el Pepe ha volgut retre homenatge a la que va ser la seva dona i mare de la seva filla, Isabel Rojas, una veïna de Sant Adrià de Besòs molt compromesa i coneguda al municipi.

Quan va arribar la seva família a Sant Adrià de Besòs?
Els meus pares van arribar a la dècada dels cinquanta, per separat, a Barcelona.
Naturals tots dos de Zamora, van venir cap a Catalunya buscant una oportunitat i aquí es van conèixer. Quan jo tenia 6 anys van comprar el pis a Sant Adrià i ja ens vam instal·lar al municipi. 

I com era el Sant Adrià de la seva infantesa?
Sant Adrià era un lloc absolutament gris, en el sentit més literal de la paraula.
Hi havia una fàbrica de fosa que emitia diàriament una gran quantitat de fum tòxic i que ho embrutava tot. I és que aquí sempre hi ha hagut molta indústria i molta contaminació. D’altra banda, també era gris en un sentit social, ja que no hi havia cap lloc de trobada per als veïns i veïnes. Els bars tancaven aviat, no hi havia res obert al vespre i Sant Adrià quedava desert. Per contra, obrien molt d’hora, cap a les quatre de la matinada.

Biblioteca Font de la Mina.

On va estudiar vostè?
Jo anava al col·legi a Sant Adrià, als germans gabrielistes, una escola de capellans amb una educació bastant rígida i radical. Tant és així que quan vaig fer el servei militar no em va semblar res de l’altre món comparat  amb l’educació tan estricta que vaig rebre de petit. Després vaig estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana perquè havia tingut diferents treballs relacionats amb les arts plàstiques i em vaig interessar per aquest camp. Em vaig muntar el meu estudi al barri de Gràcia.

Treballa com a tècnic a la biblioteca de la Mina des que es va inaugurar. Què va significar aquest equipament per al barri?
La Biblioteca Font de la Mina és un gran edifici, amb molts metres quadrats i molt modern. En un principi el barri el va rebre amb molta fredor. Els veïns i veïnes no van entendre molt bé el perquè d’aquest edifici, que va aterrar com si es tractés d’una nau marciana. Però, a poc a poc, la biblioteca ha anat obrint-se un lloc a la Mina i cada cop tenim més usuaris fidelitzats. Jo treballo a l’àrea infantil, per a infants de 0 a 14 anys, que venen acompanyats dels pares.

Quin tipus d’activitats es fan a la biblioteca?
Fem moltes activitats, com lectures, presentacions de llibres, titelles, reforç escolar i, sobretot, manualitats. Intentem associar les manualitats a la lectura i l’escriptura. Per exemple, a la Mostra d’Entitats del barri muntem una sopa de lletres gegant, perquè tothom que vulgui participi del joc. El que intentem és atraure la gent del barri i, en el cas de la meva àrea, els més petits. Una de les nostres línies d’acció és la integració de l’equipament dins de la comunitat que l’acull; per aconseguir-ho, engeguem iniciatives per establir relacions de col·laboració i treball amb les entitats del barri.

Ja des de la seva creació, no s’ha cregut massa en les activitats que es poden dur a terme des de la biblioteca. Què n’opina? 
A mi sempre em pregunten: “Però hi va algú a la biblioteca de la Mina?”, i jo responc que sí, que és clar que ve gent. Crec que un equipament d’aquestes característiques és molt important per al barri. El que passa és que la biblioteca i les activitats que s’hi fan no tenen cap repercussió mediàtica. Mai surt a les notícies el que fem i com hi participa el barri de la Mina. Considero que és un projecte molt maco i estic orgullós de formar-ne part.

I com va passar de treballar com a dissenyador gràfic a ser tècnic de biblioteca?
És una llarga història que es pot resumir en què la meva dona va emmalaltir i van anar canviant les coses. Anys després, em va sorgir aquesta oportunitat i la vaig acceptar.

La seva dona era Isabel Rojas, un referent aquí a Sant Adrià de Besòs.
Exacte. De fet, si la Isabel encara fos viva, seria ella la que sortiria en aquest llibre. N’estic segur.

Què ens pot explicar d’ella?
La Isabel ha estat la dona de la meva vida i la mare de la meva filla. Vam començar la nostra relació quan jo tenia uns 17 anys i ella uns 15, però la coneixia des de sempre, ja que, com jo, era veïna de tota la vida. A la dècada dels vuitanta va començar a treballar a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, primer a les àrees de comptabilitat, educació i cultura, i, finalment, a participació ciutadana, on va ser tècnica fins a l’any 2000. Era una persona molt innovadora, amb moltes inquietuds, i va organitzar moltíssimes coses al municipi.

Com és el cas de l’Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs. 
Sí, l’any 2000, es va aprovar la creació de l’Arxiu Municipal, i la Isabel, que sempre havia estat interessada en la història local, va sol·licitar fer-se càrrec del projecte. Va coordinar el trasllat de l’arxiu, que estava en una sala de la 5a planta de l’Ajuntament, a les noves instal·lacions i li va donar un gran impuls al projecte. Tan gran que l’any 2014 l’Ajuntament va aprovar en un ple el canvi de nom de l’arxiu, que va passar a anomenar-se Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs “Isabel Rojas Castroverde”, en el seu honor. També va ser la impulsora de la Mostra d’Entitats i, per aquest motiu, va rebre l’any 2010 l’homenatge de les entitats de la ciutat, en la seva setena edició. L’any 2013 va ser pregonera de la Festa Major i distingida amb el Premi Ciutat de Sant Adrià en la categoria de serveis als ciutadans.
Realment, la Isabel era molt coneguda i estimada.

A la tardor de l’any 2003, després de patir molts problemes físics, li van diagnosticar esclerosi lateral amiotròfica (ELA). I des d’aleshores, fins a la seva mort, es va dedicar a donar a conèixer aquesta rara malaltia i a promoure’n la recerca des de la Plataforma d’Afectats per l’ELA. A més, va ser membre impulsora de la Plataforma per a l’Autonomia Personal de Sant Adrià, entitat que lluita pels drets de les persones amb diversitat funcional, i va formar part del Consell Municipal d’Accessibilitat. El dia que va morir, malgrat portar ja uns anys separats, vaig pensar que havia mort la meva millor amiga, ja que sempre vam tenir molt bona relació. 

Hem parlat molt sobre la Isabel a la seva entrevista.
Em sembla fantàstic, és el meu petit homenatge perquè, com deia, si ella hi fos, sortiria al llibre.

LORENZO PORTO

“La biblioteca és un equipament especial. Era molt necessària al barri. Ara els joves que necessiten ajuda amb els estudis tenen un lloc on anar”.

FATIMA TAOUDI
“Fa 3 anys que soc al barri. Vinc a la biblioteca a estudiar castellà i m’emporto llibres per a mi i els meus fills. M’agrada molt aprendre, tinc una professora excel·lent”.
MARÍA MOLINA
“Vinc a la biblioteca a estudiar i utilitzar els ordinadors, que van molt bé. Queda prop de casa i és una molt bona biblioteca, molt gran i tranquil·la”.
ALBERT MONTOLIU
“És una zona molt tranquil·la i venen molts estudiants perquè la biblioteca és gran. A més, té zones per poder treballar en grup. Crec que ha tingut un impacte molt positiu al barri”.
ALBERT BOSCH
“La Biblioteca Font de la Mina té les seves particularitats, com qualsevol altra, però el que més m’agrada és la tranquil·litat i la lluminositat que té”.
CONSTANZA SLAVA
“Fa 9 anys que treballo a la biblioteca. Crec que era molt necessari que el barri en tingués una per normalitzar la situació. S’ha fet una bona feina, sobretot respecte als infants, que ara des de ben petits tenen una biblioteca on anar”.
JORDI CHÁVEZ
“Penso que la biblioteca era un equipament necessari al barri, perquè és una via per a la democratització de l’accés a la cultura i al coneixement. És un dels objectius bàsics d’una biblioteca pública”.
MARÍA ROBLES
“Visc al barri des del 1973, i amb l’arribada de la biblioteca crec que hem millorat molt, perquè sempre és bo fomentar la cultura”.