Visita Memòries del Districte
Sant Adrià de Besòs
Els Protagonistes +

NIEVES HEREDIA ROMÁN

Tècnica educativa a la mina del projecte Siklavipen Savorença de la fundació privada Pere Closa

El barri del Camp de la Bota, situat a la platja propera al marge dret del Besòs, on actualment es troba el Fòrum, es va crear a finals dels anys vint del segle passat amb l’assentament de famílies obreres i que van arribar a la gran ciutat atretes per les oportunitats de feina que oferia l’Exposició Universal del 1929. En aquest paratge fronterer, entre la via del tren de Mataró i la platja, es va anar formant una barriada de barraques que va arribar a tenir més de 4.000 habitants. La part barcelonina va rebre el nom de barri de Pequín i l’adrianenca es coneixia així, com a Camp de la Bota.

Aquesta petita ciutat de barraques es va mantenir fins al començament dels setanta i, malgrat l’esforç dels seus habitants per condicionar l’espai, la vida al barri sempre va ser difícil a causa de la manca de serveis, la superpoblació i la precarietat dels habitatges. L’any 1969 el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona va comprar a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs els terrenys sobre els quals es va construir el barri de la Mina amb l’objectiu d’erradicar els diferents nuclis de barraques de Barcelona.

La majoria de les famílies reubicades provenien del Camp de la Bota, com va ser el cas de la família de Nieves Heredia, que ja va néixer al nou barri adrianenc l’any 1990. La Nieves ha crescut a la Mina i actualment viu i treballa al barri. És tècnica educativa de la Fundació Privada Pere Closa, des d’on desenvolupa el projecte Siklavipen Savorença (Educació amb tothom) a la Biblioteca Font de la Mina. Es tracta d’un projecte de reforç escolar que no solament té com a objectiu que els nens i nenes aconsegueixin prosperar amb els estudis, sinó que pretén proporcionar-los la seguretat i les eines necessàries per a conseguir-ho.

Vostè va néixer l’any 1990 aquí al barri. Com recorda la seva infantesa?
Els meus records de quan era petita són molt bonics. Fèiem una vida de barri i jugàvem molt al carrer. Quan sorties de casa, sempre coneixies alguna persona. Recordo estar amb les altres nenes al carrer i tenir una vida molt alegre. A més, la Mina és un barri on ens coneixem tots, és molt familiar.

I durant aquests quasi trenta anys, quina creu vostè que ha estat la seva evolució?
Cap a millor. Una evolució certament positiva, ja que abans teníem les mínimes infraestructures, hi havia molt poc servei de transport públic i els carrers eren de terra. En general, el barri estava molt deixat; en canvi, ara tot ha millorat molt: tenim el tramvia i diferents equipaments, com l’Institut Escola Sant Adrià de Besòs, la Zona Esportiva La Mina i l’Espai Cultural Font de la Mina, entre d’altres.

Vostè treballa a la Fundació Privada Pere Closa des que tenia 18 anys. Què ens pot explicar de la tasca de la fundació?
La Fundació Privada Pere Closa va néixer l’any 1998 de la mà d’un grup de gitanos i gitanes compromesos amb la formació dels nens i dels joves. Des de llavors, la fundació es dedica a fomentar la formació i la promoció del poble gitano a Catalunya i a potenciar la seva imatge positiva, preservar el seu ric llegat cultural i donar-lo a conèixer a la societat. Nosaltres treballem a partir de la premissa que a través de l’educació totes les persones poden aspirar a la igualtat d’oportunitats i, per aquesta raó, proporcionem suport als infants i joves gitanos que aposten per la formació. Fomentem que la relació entre aquests estudiants, els centres educatius, les famílies i l’entorn social sigui propera i fluida.

I què és el que fa vostè?
Jo treballo en el projecte educatiu Siklavipen Savorença, que vol dir “educació amb tothom”, i desenvolupo, juntament amb tot l’equip de tècniques educatives i diferents tasques. El Siklavipen Savorença és un dels projectes més antics de la fundació. De caràcter socioeducatiu, està adreçat a infants i joves gitanos, a les seves famílies, als centres educatius on estudien i a les entitats i serveis de les zones de Badalona, Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona i Lleida. El seu objectiu és donar suport a alumnes gitanos perquè assoleixin l’èxit i la normalitat educativa, així com garantir les mateixes oportunitats i drets. Jo soc una de les tècniques de l’àrea de Sant Adrià de Besòs i Barcelona, que actua a la Mina.

Fundació Privada Pere Closa.

L’equip de la Mina està format per dues tècniques.
Exacte. A la Mina treballem la meva companya Marta, que no és gitana, i jo. És un esquema que seguim a totes les àrees per mostrar la multiculturalitat i demostrar que una persona gitana i una altra no gitana poden treballar juntes i ésser un referent per a la societat. La nostra feina va des dels temes més administratius, que els treballem a la seu de la fundació, que està a Badalona, fins al reforç escolar amb els estudiants, que el duem des de la Biblioteca de la Font de la Mina. El que intentem és treballar amb la canalla des de l’àmbit acadèmic perquè puguin obtenir el graduat escolar i fins i tot arribin a la universitat. Treballem amb estudiants de Primària i de l’ESO i els acompanyem també si volen cursar estudis superiors i han de sortir de la Mina. A banda d’aquesta tasca amb els mateixos estudiants, també treballem amb les seves famílies per ajudar-los en tràmits burocràtics, com per exemple sol·licituds de beques o les inscripcions als centres, a part d’incidir en una bona participació en el procés educatiu del seu fill.

Quins són els reptes que vostè es troba aquí a la Mina?
Ens trobem amb famílies amb moltes dificultats econòmiques i socials, i
amb un grau d’analfabetisme i absentisme escolar molt superior a la mitjana
de Catalunya. Per aquests motius, tenim molts reptes i s’ha de treballar
amb moltes ganes i molt d’esforç per millorar aquesta realitat.

I, per acabar, què és el que més li agrada de la seva feina?
De la meva feina m’agrada tot. Tinc la gran sort que la meva professió m’omple i em complementa com a persona i com a gitana, ja que en aquesta feina veus els fruits per tu mateixa. El fet de poder ajudar nens i nenes amb dificultats i fer-ho perquè tinguin una estabilitat és una tasca molt bonica. Els meus pares mai van estudiar i mai em van poder aconsellar en aquest sentit, perquè no tenien l’experiència. Però, malgrat que no tenien aquesta visió, sempre m’han donat el seu suport i m’han permès explorar el camí que he anat escollint. Vaig triar estudiar i treballar en un projecte socioeducatiu dins de la meva comunitat, i he de dir que fins ara tot ha sortit bé. El meu discurs amb els nens és un discurs que tinc molt clar: no cal anar-se’n del barri per poder ser una altra persona i millorar. El que cal és fer un canvi des de l’interior del barri i millorar des d’aquí. El que hem de fer és proporcionar als nostres nens i nenes tots els recursos necessaris perquè puguin prosperar des d’aquí, des de la Mina.

 

MIGUEL BORJA

“Crec que la tasca que fa la Nieves té un impacte molt positiu al barri. Gràcies a la fundació, les noies joves que volen anar a l’escola aproven les assignatures. Com som del barri, tothom confia en ella”.

MERCEDES PORRAS

“Aquesta fundació es va formar a partir d’unes persones gitanes que ens havíem pogut formar i que vam decidir potenciar la formació i l’educació entre els nostres. Ens dediquem en exclusiva a fer projectes de tipus socioeducatiu”.

MARISOL FLORES

“Treballo en el projecte Siklavipen Savorença i intentem que amb aquest programa socioeducatiu la canalla aconsegueixi l’èxit escolar. Estem amb ells des de Primària per a ajudar-los a avançar i animar-los que segueixin estudiant”.

LAURA MÉNDEZ

“Fa 11 anys que treballo a la Fundació Pere Closa. Fem classes de reforç educatiu amb els nens i nenes i un seguiment continu. Parlem constantment, perquè el que més necessiten és suport per seguir estudiant”.

MARTA BONET

“Crec que la nostra feina és molt valuosa. Molts cops, l’alumnat gitano se sent sol en el camí de l’educació. Així doncs, és molt important tenir un grup on mútuament es poden ajudar i donar suport”.

MIGUELA LUQUE

“Estic vinculada a la fundació des de petita. Sempre ha format part de la meva vida, perquè venia al reforç escolar amb la meva germana i les meves cosines, he tingut beques, etc. Ha estat el meu acompanyant durant molts anys”.

ENÉRIDA ISUF

“Aquesta fundació està invertint molt en l’educació del poble gitano i crec que això és molt important. Em sembla molt maco poder formar part de tot aquest activisme”.

RAQUEL ALVES

“M’agrada molt la missió d’aquesta fundació i el tipus de feina que fem. Ens trobem amb resultats molt positius i amb persones amb molt de potencial que volen continuar estudiant”.