MÒNICA SIXTO CARMONA
Propietària de la Rellotgeria Gerard
L’avinguda de Catalunya és el principal carrer de Sant Adrià i l’eix comercial del municipi, ja que les botigues del voltant del mercat formen una dinàmica zona comercial plena de vida. Aquí es concentra gran part del comerç adrianenc, amb tot tipus d’establiments, des de sastreries i botigues de confecció, fins a drogueries, sabateries, perruqueries i botigues d’alimentació. També hi ha cafeteries, bars i restaurants que animen el carrer amb les seves terrasses. Creada a la dècada dels anys vint, l’avinguda de Catalunya va tenir el seu màxim esplendor a partir dels anys cinquanta. Va ser en aquella època quan Gerardo Paz, un jove val·lisoletà, va arribar per atzar a Sant Adrià i va obrir un negoci de rellotgeria com el que tenia a Valladolid. Des de llavors, i malgrat haver canviat dues vegades d’ubicació, la Rellotgeria Gerard encara roman oberta, primer a càrrec del seu fundador, després dels fills i, en l’actualitat, de Mònica Sixto, que, des de fa cinc anys, n’és la propietària. La Mònica és de Santa Coloma, però coneix molt bé Sant Adrià perquè el seu marit és veí del municipi de tota la vida. A més, compta amb els consells i l’ajuda de Carlos Paz, el darrer propietari, que de tant en tant es passa per la botiga. Per a la Mònica, el seu suport ha estat fonamental, i el fet que li expliqui anècdotes i la història de la botiga fan que es pugui sentir part de la llarga trajectòria d’un dels comerços més antics del municipi.
Com va arribar vostè a fer-se càrrec d’uns dels comerços més antics del municipi?
Jo era administrativa i portava la comptabilitat d’una empresa que va tancar amb la crisi. Així doncs, vaig decidir amb el meu marit, que és joier, muntar una botiga de compra i venda d’or a Santa Coloma. I justament quan ja teníem la botiga, el meu marit que treballava des de feia més de vint anys fent encàrrecs per a aquesta rellotgeria va rebre l’oferta per part del propietari de quedar-se-la, ja que traspassava el negoci per jubilació. El meu marit va acceptar i vam decidir que me n’ocuparia jo i que ell seguiria treballant al taller que té a Santa Coloma.
Rellotgeria Gerard.
I coneixia la rellotgeria?
Sí, i tant. El meu marit ha viscut a Sant Adrià des dels 13 anys. Quan vam començar a sortir, vam viure una temporada aquí. Recordo que passejàvem per l’avinguda de Catalunya i passàvem per davant de la rellotgeria, que estava sempre plena de gent.
Què coneix de la història d’aquest establiment?
Podria dir que en conec bastant la història, ja que tinc molta relació amb Carlos Paz, l’antic propietari. Sé que la va muntar el seu pare, el Gerard, d’aquí el nom, l’any 1950, a l’antiga avinguda del Caudillo, molt a prop de l’autopista. Els primers anys el negoci estava dedicat, exclusivament, a la reparació de rellotges; més tard, va anar entrant en el món de les vendes, primer de rellotges i després d’articles de joieria.
Gerard Paz va dissenyar i fabricar una marca pròpia de rellotges, l’ATINA.
Sí, sí, la va denominar així per la seva dona, que es deia Anita, i va canviar l’ordre de les lletres. Pel que m’ha explicat el Carles, el rellotge ATINA va tenir un gran èxit a Sant Adrià, ja que la relació qualitat-preu era molt bona.
Seguint amb la història de l’establiment, quan arriba la rellotgeria a l’avinguda de Catalunya?
Cap a finals dels seixanta. El negoci funcionava molt bé i, quan el Carlos va tornar de fer el servei militar, van obrir una nova botiga en ple centre comercial, a l’avinguda de Catalunya, número 53, justament aquí al davant. Però com que el lloguer era molt elevat, el 1978 van passar definitivament a aquest local, on estem ara, a la mateixa avinguda però al número 44. Aquesta botiga la van portar el Carlos i el seu germà i van tenir molt d’èxit; tant que expliquen que per Nadal, el dia de Reis, havia de venir fins i tot la policia per controlar la llarguíssima cua de clients que es formava a la cantonada. Ells també van ser molt proactius, com el seu pare, i van dissenyar unes arracades d’or que van tenir molt d’èxit entre la comunitat gitana dels barris de la Mina, de Sant Roc, d’altres zones de Barcelona i, fins i tot, de França. Va coincidir amb l’època daurada del negoci de barri, ja que no hi havia grans superfícies; aquí van arribar a treballar set persones darrere del taulell, malgrat haver-hi una altra rellotgeria a 100 metres.
I com funciona la rellotgeria en l’actualitat?
Bé, molt bé. No és com en aquella època de bonança econòmica, però ens va bé. Estem en ple centre i amb el nou mercat, que va estar en obres molt de temps, l’avinguda té una altra vegada molta vida. A més, els caps de setmana la fan de vianants i s’omple de gent. I és que la gent de Sant Adrià compra a Sant Adrià, els veïns i veïnes són fidels als seus comerços, sobretot la gent gran. Jo he heretat molta de la clientela dels antics propietaris i intentem donar un servei de proximitat i un tracte als clients molt personalitzat.
Què és el que actualment trobem a la Rellotgeria Gerard?
Venem i reparem rellotges de moltes marques i de molts tipus. I després està la joieria; venem joies i també tenim el taller. A Sant Adrià es mantenen les compres tradicionals, com les aliances de casament, els rellotges per a les comunions, les arracades per als batejos… Nosaltres tenim tots aquests productes més clàssics que agraden molt a la nostra clientela.
I com és que han mantingut el nom de la rellotgeria?
Bé, perquè volíem mantenir l’antiga clientela. Abans tot eren homes a la botiga, i ara som dues dones. Volíem que la gent que venia habitualment no trobés moltes diferències més. De fet, hem mantingut en gran mesura l’antic mobiliari. D’altra banda, vam creure que era bonic poder donar continuïtat a un negoci de gairebé 70 anys d’història.
Ara que fa uns quants anys que hi treballa, com definiria vostè Sant Adrià?
Com un poble, amb un ambient molt familiar. La gent es coneix; en aquesta zona el tracte és molt proper, et saluden i, tot plegat, és molt agradable. La gent de Sant Adrià surt molt al carrer, surten a esmorzar, als bars… El centre és molt bonic, amb zones per als vianants, i està molt ben arreglat. A més hi ha platja! A mi m’agrada molt i, com que soc mare, també m’he fixat que l’Ajuntament fa moltes activitats per a la canalla.
Llavors, li agrada treballar-hi.
I tant. Estic molt contenta i em sento molt acompanyada pel Carlos, que m’ha ajudat molt des del principi. El seu acompanyament en aquesta nova aventura ha estat fonamental. Em fa moltes visites, em dona consells sobre la botiga i m’explica anècdotes que fan que prengui part de la història d’aquesta antiga rellotgeria.
“He treballat al negoci familiar des dels 12 anys. Quan em vaig jubilar, el 2013, no sabia què fer. M’ha agradat molt la meva professió, el tracte amb la gent i formar part del teixit comercial de Sant Adrià. Estic molt content que la Mònica pugui seguir amb la botiga”.
SÍLVIA PUIGDEVALL
“Fa 45 anys que tenim la floristeria Puigdevall. La relació amb els clients és familiar, de tota la vida. Ens coneix tot el barri; fins i tot ve gent de fora de Sant Adrià per comprar-hi, perquè fa molts anys que ens hi dediquem”.
ROSALÍA VERGARA
“Som al barri des del 1923. Tenim la tintoreria Mil Colors. M’agrada el lloc perquè som al centre històric de Sant Adrià i això fa que el tracte sigui molt familiar, perquè els clients venen a parlar amb tu. És molt agradable”.
PEDRO CASELLAS
“Soc el farmacèutic del barri, on porto tota la vida. És molt tranquil. Hi ha gent de sempre i la relació entre nosaltres és molt bona”.
JOAN LLOBERAS
“M’encanta el meu poble. Soc fill d’aquí i m’agrada molt estar al casc antic. A la papereria Joan Lloberas tenim clients de tota la vida, que han passat de generació en generació”.
MONTSERRAT GARCIA
“Amb la renovació del mercat, el barri ha quedat molt més maco. Ve més gent i tenim una avinguda per poder passejar. A més, també hi ha més botigues. Ha guanyat bastant en els últims anys”.
MONTSE CEGARRA
“Fa 23 anys que tinc la botiga Avanti i he notat molt els canvis dels darrers anys. Amb el mercat renovat hi ha més moviment de personesi és una millora molt important”.
NÚRIA MONTSERRAT
“Calçats Richard és tota una institució al barri. El tracte és molt personalitzat perquè coneixes la gent, ja saps el que vol i pots ajudar els clients molt fàcilment. Aquí al barri hi ha molt d’amor i estima entre els veïns”.
ANA ISABEL BRABEZO
“La joiera Orfi era dels meus pares, és un negoci familiar. En aquests últims anys, he vist evolucionar molt positivament el barri gràcies a les reformes que s’hi han anat fent”.