Visita Memòries del Districte
Sant Adrià de Besòs
Els Protagonistes +

JULITA DÍAZ LOZANO

Presidenta de l’Associació de Dones Bienvenidas

Com a la resta de pobles i ciutats de Catalunya, l’organització de la societat civil ha esdevingut clau a Sant Adrià de Besòs, tant per afavorir la convivència com per impulsar la cultura i l’esport. Aquesta voluntat dels veïns i veïnes d’incidir en la resolució de les problemàtiques que afecten la població i de desenvolupar les il·lusions col·lectives es veu reflectida en el nombre d’associacions i entitats que s’han anat creant al municipi, sobretot a partir de la democràcia. Pel que fa a les entitats de dones a Sant Adrià, és a partir de la darrera dècada del segle passat que es creen les primeres associacions específiques de dones amb l’objectiu comú de crear espais de trobada i de relació entre dones. En l’actualitat, hi ha diverses entitats: l’Associació de Dones per a l’Art de Sant Adrià de Besòs, l’Associació de Puntaires de Sant Adrià; l’Associació de Vídues de Sant Adrià; l’Associació per a la Promoció de Dones del Barri de la Mina (Adrianes); l’Associació de Dones de Sant Adrià; l’Associació de Dones l’Agulla Daurada; el Grup de Dones Iris i l’Associació de Dones Bienvenidas. Julita Díaz és la presidenta d’aquesta última entitat, creada al barri del Besòs l’any 1996 i que sempre ha tingut com a objectius promoure activitats per a les dones del barri i obrir espais per a la seva millora social. 

Vostè s’ha criat al barri del Besòs. Com van arribar els seus pares a Sant Adrià? 
El pare va néixer a Còrdova i la mare a Àvila. El pare va començar a treballar com a soldador als 10 anys. Tenim alguna foto seva de l’època, vestit amb la granota de la feina, i realment impressiona molt veure un nen treballant en la soldadura. Però, en fi, era una altra època… Va treballar primer al seu poble i després va estar una temporada a Madrid fins que es va traslladar a Barcelona. Pel que fa a la mare, va néixer a Àvila i, de molt joveneta, als 13 anys, el seu germà gran la va portar a Barcelona a treballar. La mare, que també es diu Julita com jo, ha estat tota la vida treballant en un bar de menjars del Poblenou. Així que tots dos vivien a Barcelona quan es van conèixer. Després es van casar i es van comprar, l’any 1952, el pis al barri del Besòs.

Centre d’Entitats Francisco Fernández “Peret”, on està l’Associació de Dones Bienvenidas.

Per què van decidir comprar-lo aquí?
Van venir-hi perquè els pisos eren accessibles, els més barats d’aquella època, i estaven a tocar de Barcelona. El van comprar tan bon punt es va fer el bloc i van comprar un pis sense llum natural perquè era 200 pessetes més barat que els que sí que rebien la llum solar de manera directa. Ara la meva mare sempre ens diu: “Trobo a faltar el sol, però en aquella època no el podia pagar”.

Vostè va néixer l’any 1968. Com recorda la seva infantesa al barri?
Molt bonica. Sempre estàvem jugant al carrer. Al Besòs ens coneixíem tots; el nostre barri era com un poblet i, per aquest motiu, els pares estaven molt tranquils perquè sabien que, si passava qualsevol cosa, els veïns i veïnes els avisarien. La gent es coneixia pel bloc on vivia, els parells i els senars. A més, tot el barri estava ple de comerços. 

I actualment encara funciona com un poble? 
Ara la majoria de veïns encara ens coneixem, però tot ha canviat una mica. Ha vingut gent nova i molts dels comerços de tota la vida han desaparegut. Podríem dir que s’ha despersonalitzat una mica, però, vaja, com la resta de barris. 

Com va viure vostè els fets tràgics del 1990, coneguts com la “intifada” del Besòs? 
Jo tenia 22 anys i la meva filla era molt petita. Havíem tornat al barri no feia gaire, ja que quan em vaig casar amb el meu marit, que era de la Mina, vam viure uns anys a Santa Coloma. Però, de seguida que vam poder, vam tornar al Besòs. I sí, durant la “intifada” ja vivíem aquí. El nostre pis està a la desena planta i fins allà dalt van arribar les pilotes de goma que disparava la policia. El meu marit en té una guardada. Jo només puc dir que aquells dies vaig passar molta por.

Vostè és l’actual presidenta de l’Associació de Dones Bienvenidas. Quina és la història d’aquesta entitat? 
L’associació la va crear un grup de dones, totes del Besòs, que reivindicaven un espai on poder fer activitats, reunir-se, fer xerrades i integrar les dones que arribaven al barri. L’associació es va gestar a principis dels anys noranta i, el 1995, després de moltes reivindicacions, aquestes dones van aconseguir que l’Ajuntament cedís a l’entitat l’espai on encara som actualment. El local ja existia, però estava destinat a una narcosala. Quan ho vam saber, les dones del barri s’hi van manifestar en contra i van aconseguir aturar aquell projecte i que l’espai es convertís en un centre d’entitats. 

El local es diu Centre d’Entitats Francisco Fernández “Peret”. Per què aquest nom? 
Francisco Fernández García, més conegut com a Peret, va ser un veí del Besòs que va portar a terme una important tasca al barri des del món associatiu. El Peret, quan va morir, va deixar una gran empremta, ja no sols aquí, sinó també a la resta de Sant Adrià, pel seu compromís social. Quan va morir, se li va voler retre homenatge posant el seu nom a aquest centre d’entitats, on també està l’Associació Sociocultural Parque II de Sant Adrià, l’entitat que Peret va fundar juntament amb altres homes del barri. 

Llavors, quines entitats tenen la seva seu en aquest centre? 
Nosaltres compartim el centre amb l’Associació Sociocultural Parque II i el Club de Petanca Parque II, dues entitats que, tradicionalment, han estat dels homes del b rri, encara que avui en dia les dones també estem introduint-nos a l’esport de la petanca. Però sempre han estat les entitats dels nostres marits.

Vostè es va fer sòcia l’any 2008. Què és el que ha caracteritzat l’Associació de Dones Bienvenidas en aquesta darrera època? 
Els objectius continuen sent els mateixos de sempre. A través d’activitats setmanals com la costura, les manualitats, la pintura, la gimnàstica, les sevillanes, etc., sempre hem buscat crear un espai de participació i convivència per a les dones del barri del Besòs. És cert que abans venien moltes més dones i que, des de fa anys, som les mateixes sòcies, però nosaltres continuem amb aquests propòsits. També col·laborem en diverses causes, com La Marató de TV3. Cada any organitzem un bingo i enviem tota la recaptació al programa. Participem per Sant Jordi o el Dia de la Dona, i també organitzem recollida d’aliments. Col·laborem en tot el que podem. 

I què és el que la motiva a participar en aquesta entitat? 
Jo sempre he viscut de prop tota l’activitat de l’associació, ja que la meva mare hi ha estat involucrada des del principi. Seria una llàstima que una entitat com aquesta, que s’ha implicat tant en el barri, es perdés.

MARÍA JOSEFA

“Fa 49 anys que soc al barri del Besòs i m’agrada molt. Sant Adrià sembla un poble i a mi, personalment, em dona vida, perquè m’encanta aquest ambient”.

INÉS GARCÍA

“Fa 35 anys que visc al Besòs. En aquesta associació tots fem pinya. Si ens impliquem en alguna cosa, tothom hi col·labora, i això és el més bonic que podem tenir”.

ESPERANZA SOLER

“Soc vocal del centre i hi estic molt implicada. A més, participo en les activitats que s’hi fan. És un espai molt familiar”.

JULITA LOZANO

“M’encanta aquest barri, hi visc des del 1962. Vinc a l’associació des de fa 10 anys i hi estic molt a gust. Vinc per fer activitats, com ara cosir”.

ROSARIO HARNO

“Al barri es respira un ambient de molta amistat i solidaritat. I a l’associació és com si estiguéssim a casa. Fem balls, tallers, costura, jocs i, fins i tot, organitzem sortides i festes. Estem entre amics”.

CANI TESOURO

“És un barri on ens coneixem tots i és molt familiar. A l’Associació de Dones Bienvenidas hi ha molt bon ambient amb les companyes. Venim els dimarts i els dijous i fem ganxet i berenem”.

MANUEL BAUTISTA

“Vinc al Club Petanca Parque II des de l’any 1985, des que es va inaugurar. Sant Adrià és un poble de petanca i en aquest club la majoria som del barri. Som un grup d’amics que venim a jugar a  la petanca i a passar una bona estona”.

MIGUEL MANOTAS

“Vam crear l’Associació Cultural Parque II a partir de les inquietuds que tenia el barri. Era una manera de fer moure demandes del veïnat tant en l’àmbit urbanístic com de festes populars”.