La Tresca i la Verdesca és un grup de música per a tota la família que es va originar a la dècada dels noranta a Sant Adrià de Besòs, quan els germans López García, el Jordi i el Toni, van decidir professionalitzar la seva passió per la música i l’animació infantil, la qual s’havia anat gestant a l’Agrupament Escolta Sant Adrià, ubicat a la parròquia de Sant Adrià. Ho van fer juntament amb Claudi Llobet, un escolta del barri de Sants de Barcelona que també havia començat a fer d’animador i a qui van conèixer a l’entorn de l’escoltisme. Han estrenat diferents espectacles com Històries d’Aigua o Maquinaigües 1909, un espectacle per encàrrec al Museu Agbar de les Aigües, i han editat diversos discos.

Vostès vivien a Sant Adrià?
Jordi: No exactament. Els nostres pares sí que es van criar aquí, però nosaltres vivíem en un barri de Badalona, a Sant Antoni de Llefià, al passatge d’en Sampere, un carrer que feia de frontera entre Sant Adrià i Santa Coloma. Però com que el centre de Badalona quedava lluny, la gent d’aquells carrers, culturalment i socialment, fèiem vida a Sant Adrià.
Toni: A més, malgrat que anàvem a una escola de Badalona, després de les classes sempre estàvem a Sant Adrià a casa dels avis o a la botiga familiar on treballava la mare. Així que bona part de la nostra infància la vam passar aquí.

Quina era la botiga familiar?
Toni: La Lampisteria García, a l’avinguda Catalunya. Era dels meus avis materns i es pot dir que fèiem vida allà. Passàvem les tardes jugant i també els dissabtes, mentre la mare treballava. També anava a comprar al mercat amb l’avi, l’àvia i la mare. Són uns records molt bonics. 
Jordi: Sí, l’ambient era molt familiar. La gent de les botigues ens coneixíem tots i recordo anar amb l’àvia a comprar al mercat, acompanyar sovint l’avi en les feines de lampista i que sempre estàvem jugant amb els cosins, que eren molts, a la plaça de la Vila, a la Rambleta i també a la mateixa botiga i rebotiga. Allà mateix, a peu de botiga, cada any vèiem passar la cavalcada dels Reis.

I què podrien explicar de l’agrupament escolta de la parròquia de Sant Adrià?
Jordi: Bé, jo diria que l’agrupament escolta és l’origen de tot el què ens ha passat amb La Tresca. Quan tenia uns 8 anys els pares ens van apuntar al cau, que estava a la parròquia de Sant Adrià, al casc antic, i allà vam passar tota la infantesa i la joventut. A l’agrupament anava gent de Sant Adrià i també dels barris badalonins i de Santa Coloma. Vam fer molts amics que encara mantenim. La Tresca i la Verdesca té molt a veure amb l’escoltisme, perquè nosaltres, després d’haver estat al cau des de nens, vam passar a ser caps i allà vam descobrir la nostra vocació d’educadors. Pel que fa a la sensibilitat musical, jo crec que l’agrupament també va ser el punt de partida, ja que cantàvem molt.
Toni: Al cau vam estar des dels 8 fins als 25 anys; per tant, tenim un lligam molt fort. Allà és on vam començar a aprendre l’ofici, el qual no s’aprèn a l’escola. Vam aprendre a tocar la guitarra i a cantar, i també vam descobrir que ens agradava cantar amb els infants i que les cançons tenen un poder educatiu i transformador molt gran.

Llavors, quan van començar a actuar?
Toni: Les primeres actuacions les vam fer fa més de 20 anys. El meu germà i jo vam crear a l’agrupament escolta un duet que s’anomenava Demusicats. Aquell nom venia de la cançó El gat músic, del Pep López, al qual admirem molt i és per a nosaltres un referent. Un any la Comissió de Festes del Casc Antic ens va proposar actuar en una castanyada popular i vam acceptar. Amb aquella actuació vam tenir un èxit considerable i, poc després, ens vam ajuntar amb el Claudi per actuar plegats en una trobada d’escoltes, i així va ser com va néixer La Tresca i la Verdesca.
Jordi: Sí, com anàvem a fer formació amb altres caus, vam conèixer el Claudi, un noi de Sants —uns anys abans de crear La Tresca ja havíem fet un grup de rock on el bateria, el Miquel Gallart, també era de Sant Adrià— i vam decidir ajuntar-nos i fer un grup. En un principi compaginàvem les actuacions amb altres feines, però, com la cosa va començar a anar bé, ja ens vam posar a treballar solament amb el grup d’animació.

Actuació de La Tresca i la Verdesca.

D’on ve el nom de La Tresca i la Verdesca?
Toni: Quan ens van contractar per primera vegada ens vam haver de posar un nom. En aquell moment ja estàvem amb el Claudi, ja érem tres. Vam saber que la Trinca havia triat el seu nom amb el diccionari i, com era un dels nostres grups de referència, vam decidir fer com ells.
Jordi: Vam agafar el diccionari per buscar alguna cosa que comencés per tres. I vam trobar La Tresca i la Verdesca, que era una expressió popular que volia dir “això, allò i allò altre”, i que ara està en desús. Ens agradava la idea que nosaltres podíem ser moltes coses: això, allò i allò altre. També el fet que el verb trescar es referia a la feina que feien les abelles, i ens va agradar molt. 
Toni: Sí, perquè nosaltres som com les abelles, que treballen conjuntament, on el grup és més important que l’individu. I com a nosaltres sempre ens ha agradat molt aquesta filosofia assembleària, que també coincidia molt amb l’escoltisme, filosòficament ens va agradar molt el nom, que va lligar de seguida amb la nostra sensació del que estàvem muntant.

La Tresca i la Verdesca es defineix com un grup musical per a tota la família. Quin tipus de música fan vostès?
Toni: La Tresca i la Verdesca és un grup de música per a tota la família que aposta pels espectacles de creació i per un repertori amb cançons de composició pròpia. Nosaltres tenim influències de diferents estils musicals. La nostra música beu del folk, del rock i del pop, però també de la música llatinoamericana i la cançó d’autor. El nostre estil és el resultat d’aquesta barreja. Com vam aprendre música de manera autodidacta, fem les cançons que ens surten, no busquem un sol estil. Les nostres cançons beuen de la música que hem escoltat: els Beatles, la cançó catalana, l’Elvis, la Trinca, de la música popular… Nosaltres venim de la tradició dels animadors musicals que als anys setanta van començar a actuar i gravar els seus primers discos. L’animació musical és una disciplina dins de les arts escèniques força extesa a Catalunya i que està basada en la dinamització de cançons i balls infantils mitjançant la música. Els orígens d’aquest tipus d’espectacles els trobem en aquella època, a finals de la dictadura, quan calia recuperar tantes coses, entre elles la llengua catalana prohibida durant tants anys.

La Tresca i la Verdesca ha tingut durant molts anys el seu local aquí a Sant Adrià.
Jordi: Sí, quan ja portàvem uns quants anys actuant vam decidir apostar pel projecte al cent per cent, així que vam llogar un local al centre, just al davant de l’Ateneu. En aquella època, veïnalment estàvem molt enxarxats, amb les botigues, amb la vida que hi havia per allà, érem part de l’entramat del barri. Al local assajàvem, teníem totes les nostres coses i hi anàvem tots els dies. Va ser una època en què estàvem molt arrelats a Sant Adrià. Però fa uns anys que vam marxar i actualment compartim local a Badalona.

Vostès han actuat a Sant Adrià?
Jordi: Nosaltres hem fet un milió de concerts aquí! Hem actuat a les festes que organitzaven els veïns, castanyades, etc. També hem tocat molt a les escoles o contractats per l’Ajuntament, a la plaça de la Vila, a la Mina, al Besòs… D’altra banda, quan la biblioteca va començar a tenir més activitats, va buscar narradors per fer l’hora del conte. En aquell moment érem voluntaris a És l’hora, una entitat solidària d’aquí Sant Adrià. A través de l’entitat anàvem a la biblioteca a explicar contes un cop al mes. Vam començar com a voluntaris i, poc després, ens vam professionalitzar i ens contractaven.
Toni: A la biblioteca de Sant Adrià és on vam començar amb la nostra tasca de narradors. Va ser una època molt bonica. Explicàvem contes sobre els valors de la cooperació i de la solidaritat. També hem treballat amb l’Ajuntament per a projectes de la regidoria de solidaritat; projectes com Les Jornades Solidàries, des de les quals La Tresca i la Verdesca anava per les escoles explicant contes.

Llavors, vostès són molt coneguts al municipi.
Jordi: Sí, potser ara ja fa temps que no actuem a Sant Adrià, però justament ens han contractat per actuar a la Festa Major, al setembre. I es que ja hi ha noves generacions de nens que encara no ens han vist, i hem de solucionar-ho!
Toni: Sí, i tant. Tenim moltes ganes d’actuar a Sant Adrià perquè som adrianencs de tot cor i ens fa molta il·lusió tornar on ens vam formar com a grup i com a persones.