Visita Memòries del Districte
Sant Adrià de Besòs
Els Protagonistes +

BONAVENTURA AUMATELL I TARRADELLAS

Artista i professor de dibuix

La dècada dels anys vint del segle passat va suposar la transformació industrial i social de Sant Adrià. La població va anar augmentant amb l’arribada de treballadors obrers de tot l’Estat espanyol, motivada per diferents factors:
el pla d’obres públiques emprès per la dictadura de Primo de Rivera, la construcció del metro de Barcelona i les obres de l’Exposició Internacional del 1929. En aquella època, en la qual el municipi comptava ja amb prop de 8.000 habitants, residents a les dues bandes del riu Besòs, es van crear diverses escoles, distribuïdes estratègicament per tot el terme municipal.
Cal destacar-ne la del Sagrat Cor, a càrrec dels germans gabrielistes, una escola per a nois que estava sota el patronatge de la parròquia i l’ajut del senyor Joaquim de Barnola, on es podia cursar fins al batxillerat elemental. Bonaventura Aumatell, com molts altres nens de Sant Adrià, va ser alumne de “los Hermanos”, que és com es coneixia popularment l’escola, i més tard hi va treballar, durant molts anys, com a professor de dibuix lineal i de plàstica. A part de la seva feina a l’ensenyament, el Bonaventura és un artista reconegut. Ha fet 19 exposicions individuals a Catalunya, ha participat en nombroses exposicions col·lectives de pintura i ha obtingut molts premis. Veí implicat, pren part activa de la vida cultural de Sant Adrià i col·labora en un projecte de reforç escolar a la Mina. L’any 2013 va rebre el Premi Ciutat de Sant Adrià en reconeixement a tota una vida de dedicació artística i cultural.

Vostè on va néixer?
Vaig néixer a Sant Adrià l’any 1946. Soc una de les poques persones que ha nascut aquí, i dic això perquè, com no tenim hospital, la gent ha de marxar a altres pobles per tenir els fills. Jo vaig néixer a casa. Vivíem a la botiga propietat de la mare (un “colmado”), davant de la fàbrica tèxtil on treballava el pare, així que tot quedava a prop. En aquella fàbrica treballava molta gent i la mare venia molt. Tota la família era de Vic. Els pares van venir aquí a treballar i ja es van instal·lar a Sant Adrià.

S’ha dedicat, entre altres coses, a l’ensenyament. Què és el que va estudiar?
Primer vaig estudiar Formació Professional i mestria, però, com que volia ser artista, vaig fer també estudis d’art. La meva formació artística la vaig iniciar de la mà de la Sra. Pilar Senyan, de Badalona, i del dibuixant J. M. Casanovas. Després vaig completar els estudis a l’Escola d’Arts Sumptuàries Massana i a l’Escola d’Arts Aplicades, la Llotja, on em vaig graduar en pintura mural i revestiments. I, amb aquest títol, ja podia exercir de mestre.

Col·legi Sant Gabriel.

I aleshores va ser quan va entrar a treballar al Col·legi Sant Gabriel, un dels més antics del municipi.
Exacte. Aquesta escola es va fundar l’any 1929 a Sant Adrià, de la mà dels germans gabrielistes, amb el nom de Col·legi Sagrat Cor. Jo vaig estudiar-hi. Antigament era una escola de nois i, de fet, quan vaig entrar-hi a treballar encara ho era. Després, a partir de l’any 1980, va passar a ser una escola mixta. Pel que fa al nom, amb motiu del centenari de l’arribada dels Germans de Sant Gabriel a Espanya es va sol·licitar el canvi de denominació i el 2003 va passar a dir-se Col·legi Sant Gabriel.

Quant temps hi va treballar?
A l’escola vaig treballar-hi 28 anys com a professor de dibuix i de plàstica. Amb tot, en la meva etapa d’alumne i després de professor vaig ser partícip de l’evolució de l’escola. Abans, quan jo hi estudiava, els germans eren els mestres, però després van anar quedant-se amb les tasques més administratives i van anar contractant professors. També recordo quan es va introduir el català a les aules. Jo vaig ser dels primers professors a fer classe en català. Vaig estar molt bé a l’escola, van ser anys molt bonics. D’altra banda, aquesta feina sempre la vaig compaginar amb el treball de projectista i les classes de dibuix lineal i de noves tecnologies a l’escola d’aprenents de la Maquinista Terrestre i Marítima, a Sant Andreu. Allà vaig estar 31 anys com a professor de dibuix lineal i de noves tecnologies. 

I com ho feia? Perquè, a part d’aquestes dues feines, vostè és artista!
No ho sé, però ho feia. La pintura és la meva passió i suposo que vaig poder trobar el temps per dedicar-m’hi.

Vostè ha realitzat un gran nombre d’exposicions individuals i moltes altres de col·lectives. Què ens pot explicar de la seva carrera artística?
Al llarg de la meva trajectòria he fet gairebé 20 exposicions individuals. La primera va ser l’any 1972, a l’Ateneu Barcelonès, i des d’aleshores he exposat arreu de Catalunya. A més, he participat en nombroses exposicions col·lectives de pintura.

Parli’m de la seva pintura.
Els temes més habituals en la meva obra, realitzada generalment a l’oli, són el paisatgisme rural català, composicions amb figures i el retrat. La meva pintura està dintre de l’expressivitat, de l’al·legoria i, a la vegada, de l’acadèmica. M’agrada envoltar de ritmes geomètrics i fantasia les meves figures i retrats, tot mantenint una penetrant objectivació psicològica. La ballarina és una figura molt recurrent a les meves obres. Quan estudiava art, vaig conèixer moltes ballarines i sempre m’ha fascinat la seva elegància.

Actualment està jubilat. A banda de pintar, a què es dedica? Perquè de ben segur que fa moltes coses…
Doncs sí! A part de pintar, estic molt implicat amb el Museu de Badalona. Formo part de la junta directiva, de la qual soc el comptable-tresorer. I allà també soc el responsable de la classe de dibuix al natural.

I a Sant Adrià participa en alguna entitat o en algun projecte?
I tant! Dono classes a l’Associació de Dones de Sant Adrià des de fa molts anys. I recentment he entrat a formar part d’un projecte pedagògic al barri de la Mina, on hi ha molt d’absentisme escolar. Hem fet una comissió per veure com podíem solucionar aquest problema i hem començat a donar classes a la biblioteca Font de la Mina des d’una altra perspectiva, classes més informals i més divertides, per intentar motivar els nens i nenes del barri.

I ho han aconseguit?
Sí, i estem molt contents. A la meva classe, per exemple, tinc una vintena d’alumnes, d’entre 13 i 15 anys. I he de reconèixer que ha anat molt bé. La cosa ha funcionat, els alumnes venen molt contents a classe i gaudeixen molt. I, per què no dir-ho, jo també.

MONTSERRAT PÉREZ

“El grup de pintura va començar perquè a totes ls dones de L’Associació de Dones de Sant Adrià ens agradava molt pintar, i actualment és un grup molt maco. Quan vinc aquí és una bona teràpia, per a mi és un moment molt relaxant”.

ROSER VALLS

“Vaig arribar a aquest grup a través de la fornera de tota la vida, perquè ella venia i m’ho va recomanar. Vinc perquè vull aprendre a pintar; era una il·lusió que tenia des de petita”.

ÀNGELS MARTÍNEZ

“Conec moltes companyes perquè són veïnes de Sant Adrià i estic molt a gust aquí. Ara ja fa 20 anys que vaig començar a pintar i aquest grup és una manera de distreure’m fent el que m’agrada”.

MARIBEL CARO

“Tenim un professor que ens ajuda molt i entre totes tenim una bona relació d’amistat. Per a mi és un espai molt bonic on passem dues hores molt a gust”.

MERCEDES LÓPEZ

“El grup de pintura m’aporta moltes coses bones. Passo una bona estona amb les companyes, em relaxo i aprenc. M’hi vaig apuntar perquè no sabia pintar i en volia aprendre, i al final m’hi he quedat”.

MANUELA MARTÍNEZ

“Pintar és una feina que relaxa. És una estona que tens per a tu i que la gaudeixes molt. Aquestes classes m’han ajudat a treure l’artista que porto a dins”.

AMALIA DEL CAÑO

“Sempre he tingut il·lusió per pintar i vaig buscar llocs per fer classes. El grup ha canviat molt amb els anys, però sempre ha conservat l’ambient d’amistat que té, i per això he seguit venint”.

TERESA BELENGUER

“Vaig contactar amb el Ventura perquè fes les classes de pintura a l’oli i dibuix, i ara ja fa més de 10 anys que hi és. A més de la pintura, a l’Associació de Dones de Sant Adrià també fem patchwork i pilates”.