Visita Memòries del Districte
Sant Adrià de Besòs
Els Protagonistes +

AGUSTÍ GALLART I TEIXIDÓ

Vocal de Cultura de l’Ateneu Adrianenc

L’entitat més antiga de Sant Adrià de Besòs
L’Ateneu Adrianenc és l’entitat privada més antiga de Sant Adrià de Besòs. La seva fundació, l’any 1925, va ser fruit dels canvis que va experimentar la societat adrianenca en ple procés d’industrialització, ja que la instal·lació de diverses indústries al terme municipal va portar a la vila nous habitants i va crear noves necessitats. En conseqüència, van aparèixer nous grups socials: els obrers, concentrats als nous barris creats al voltant de les indústries, i una nova burgesia, formada per alguns pagesos benestants i els propietaris de les indústries, tallers i comerços. Va ser d’aquesta petita burgesia d’on va sorgir l’Ateneu Adrianenc, amb un objectiu cultural i cívic, que seguia un model força estès a Catalunya. Durant la seva llarga trajectòria, més de 90 anys, l’Ateneu ha viscut diferents èpoques de la mà del mateix decurs històric i social. A la seva etapa de fundació li va succeir l’etapa republicana, la Guerra Civil, una època daurada en la postguerra i un descens considerable de l’activitat en les següents dècades fins que va arribar, l’any 2000, la nova junta directiva i, amb ella, una remodelació de l’espai i també de l’esperit. Agustí Gallart va entrar a la junta directiva en aquells moments i és la persona encarregada de la vocalia de Cultura. Nascut a Barcelona, de petit estiuejava a la casa que tenien els seus avis a Sant Adrià i, quan es va casar, s’hi va instal·lar definitivament. Motivat per fer que l’Ateneu es converteixi en un punt de trobada entre la cultura i la societat, és un dels socis més actius i que més coneix, i defensa, la història de l’entitat. “L’entitat va néixer de la preocupació d’un grup de la burgesia local, d’una burgesia culta que va buscar un terreny i va edificar l’Ateneu per establir un punt de trobada cultural i social. La gent venia a ballar, es feien sarsueles, teatre, etc. Però amb la instauració de la Segona República, es va instal·lar a l’Ateneu el Centre Republicà Federal Adrianenc fins que es va acabar la guerra”, explica l’Agustí. “L’època daurada va venir després de la guerra, quan va tornar l’antiga junta. Les reunions socials i les activitats es van intensificar i l’Ateneu va esdevenir, socialment i culturalment, el punt neuràlgic de Sant Adrià. A més, per l’Ateneu van anar passant diverses entitats com l’associació de fotògrafs, o d’altres que promouen activitats com el billar, els escacs, la pesca, el teatre, la coral…”. Des de la seva fundació, l’Ateneu ha tingut el mateix emplaçament, al carrer Andreu Vidal, 7. Els seus promotors, però, al principi, es reunien en un altre lloc; feien reunions per seguir les obres d’edificació i plantejar-se el què farien. “L’edifici de l’Ateneu és una joia històrica de la ciutat. D’estil noucentista està catalogat com a partrimoni arquitectònic i considerat un espai d’interès cultural i en un ple municipal va entrar a formar part del catàleg artístic de la ciutat. L’última reforma es va engegar cap a l’any 2000, quan vam entrar com a nova junta de l’entitat i vam decidir donar-li una empenta a l’Ateneu en tots els sentits, tant pel que fa a renovar les instal·lacions com l’esperit”, afirma.

Edifici de l’Ateneu Adrianenc.

L’empenta d’una nova junta
La junta actual va arribar a l’Ateneu a finals de l’any 1999 i principis del 2000. “Quan l’Ateneu va arribar a les nostres mans, l’espai estava força abandonat i necessitava una reforma immediata. Gràcies a uns estalvis que teníem i a l’ajuda de l’alcalde d’aquella època, Sito Canga, que va confiar molt en el projecte que presentàvem, vam poder renovar tot l’espai. Amb aquesta renovació, l’activitat de l’Ateneu va tornar a agafar força, ja que venia d’una època on havia estat a mig gas, i vam començar a programar teatre, festes com la de la primavera o carnestoltes, calçotades al carrer, havaneres, etc. De seguida, va funcionar molt bé”, explica l’Agustí. I afegeix: “Més endavant, va arribar el projector i vam començar a fer cinefòrum i a formar part de la Federació Catalana de Cineclubs. El cinema és, per a nosaltres, un eix molt important, ja que a Sant Adrià no n’hi ha cap, de cinema. Actualment, formem part de la xarxa de sales del Cicle Gaudí de l’Acadèmia de Cinema Català i oferim regularment programació”. Pel que fa als equipaments, l’Ateneu Adrianenc disposa d’un bar, que és un espai idoni per a les reunions socials, i de diverses sales polivalents que es poden llogar per fer conferències, teatre, reunions, exposicions, tallers, etc. “A més, com a equipaments tècnics disposem d’espai wifi, ordinadors i una gran pantalla per a les projeccions, entre d’altres. A dalt tenim una biblioteca pròpia, amb uns 3.000 volums, tant de consulta com de literatura. Molts els vam recuperar del fons de l’antiga biblioteca de Sant Adrià. No tenim molta afluència de gent a la biblioteca perquè justament aquí al costat tenim la municipal, que és un espai magnífic. De totes maneres, nosaltres la tenim oberta a tothom que vulgui venir a llegir o a treballar”, afirma.

L’actualitat de l’Ateneu Adrianenc
Amb una activitat renovada, l’Ateneu de Sant Adrià es ressent de no aconseguir que les noves generacions se sumin a l’entitat. “Avui en dia som uns 200 socis, més vells que joves. És una llàstima que les noves generacions no vulguin participar d’aquest espai on la cultura, l’esperit associatiu, la pluralitat i el debat poden arribar a tenir un lloc privilegiat. En aquest sentit, actualment estem oberts a les propostes de caràcter cultural i social que ens faci la ciutadania. Per aquí han passat cicles de cinema de medi ambient, obres de teatre, mostres de titelles, mostres culturals… A més, tenim una política de portes obertes, sense oblidar el fet que és l’espai de trobada dels nostres socis”, explica l’Agustí. L’Ateneu Adrianenc s’ha caracteritzat a la seva darrera època per ser un espai plural sense cap delimitació política. “Prova d’això és que per aquí han passat totes les forces polítiques, perquè als moviments ateneístics el que compta és el moviment per a l’acció cultural. Jo em vaig fer soci i em vaig implicar en l’entitat pel seu gran recorregut per la cultura popular i perquè penso que l’Ateneu és un espai idoni per projectar-la. Quan va arribar la nova junta, l’entitat sortia d’un període una mica adormit, on la cultura no era el seu eix principal i, com que he cregut sempre en el moviment ateneístic de Catalunya, llavors vaig pensar que aquí es podria aplicar. I anem fent”, afirma l’Agustí, que conclou: “La cultura és una aposta per la llibertat personal. La població que té cultura és una garantia de ciutadania, d’exercici de drets civils i, per això, opino que com més cultura té la gent més bé va el país”.

FRANCESC JOSEP CÁNOVAS

“Soc vocal de l’Ateneu. És una entitat antiga on fan activitats de teatre i projeccions, entre d’altres, i això només es fa aquí”.

JOAN MARTÍ

“A l’Ateneu soc el coordinador de sales i del teatre. M’encarrego de contractar espectacles i fer funcionar el teatre. No hi ha gaires entitats d’aquest tipus a la rodalia de Barcelona, i aquí a l’Ateneu és un bon lloc per fer cultura”.

FERNANDO LÓPEZ

“Soc veí de tota la vida i penso que l’Ateneu és un lloc de reunió per a la gent d’aquí. Té molt caliu i és un punt de referència de cara al veïnat de Sant Adrià”.

ENRIC FÀBREGA

“Ara fa 6 anys que soc soci de l’Ateneu Adrianenc. Dono suport en tots els actes socials que s’hi fan, perquè penso que promocionen la cultura i donen vida al poble”.

CÉSAR AMADO

“És una manera de reunir-nos i fer petar la xerrada. L’entitat fa una bona acció al barri, perquè és un espai per ajuntar-nos els veïns”.

ARCADI AUGÈ

“Fa 22 anys que soc president de l’Ateneu. Organitzem tot tipus d’activitats, com ara teatre, cinema o concerts, per tal d’incentivar la cultura i atraure els més joves”.

FRANCISCO PÉREZ

“Porto tota la vida a Sant Adrià i ara dono suport, des de la junta, a les activitats que fem a l’Ateneu perquè crec que fomenten molt la cultura, com ara les funcions de teatre”.

FERNANDO BARTOLOMÉ

“És una entitat destinada a la cultura. Tothom hi té cabuda i hi pot donar la seva opinió. Sempre intentem obrir-nos a la gent del poble i fer que se sentin com a casa seva”.