MEMÒRIES DE SANT ADRIÀ DE BESÒS
UNA MICA D’HISTÒRIA
Comencem aquest viatge a la història de Sant Adrià passejant per la vora del Besòs. El riu ha estat el que ha configurat el destí d’aquest poble instal·lat a cavall de les dues ribes. Si tanquéssim els ulls i poguéssim traslladar-nos molts segles enrere, veuríem un espai completament diferent de l’actual. Durant centenars d’anys han existit en aquestes terres molts aiguamolls, el riu es desbordava amb molta freqüència negant les terres que avui ocupa el municipi i s’aixecava una espessa vegetació de ribera, amb salzedes i vernedes. Fins i tot la desembocadura era diferent, amb dos braços de riu arribant a mar i una petita illa entremig. En aquest entorn el poblament era complicat, sobretot a causa dels desbordaments, de les Besossades, i de les malures típiques de les zones d’aiguamolls. Tot i aquests inconvenients, s’han trobat restes de poblament durant el neolític i d’una indústria de bòbiles de l’època romana. També tenim notícia que l’àrea de costa del que avui és Sant Adrià podria haver estat el port natural de Baetulo, la Badalona romana, aprofitant que el creixement del delta encara no havia eliminat la badia que servia d’aixopluc als vaixells, comptant que el mar arribava fins al que avui és la carretera de Mataró. Llegir més…
“Tinc molt bons records d’aquesta ciutat i de com ens va acollir, perquè Sant Adrià ens va acollir amb els braços oberts i, des del primer moment, vam ser molt feliços”
Iván Corrales Gordo
Exjugador de bàsquet professional
President de la Unió Bàsquet Sant Adrià
Records d’infantesa: l’escola Betsaida
Iván Corrales va néixer l’any 1974 a Plasència, Càceres, però de seguida els seus pares van decidir traslladar-se a Catalunya per motius de feina. Primer van estar una temporada curta a Olot i ja, cap a finals de la dècada dels setanta, es van instal·lar a Sant Adrià de Besòs. “Vam arribar aquí quan jo tenia uns 3 anys perquè al meu pare, que era professor, l’havien contractat a l’escola Betsaida, un col·legi situat al carrer de les Monges, a la frontera entre Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià. El meu pare hi va treballar tota la vida i jo i els meus germans vam estudiar allà fins a acabar l’EGB. Guardo molts bons records d’aquella època”, explica l’Iván. La Betsaida s’ha convertit en una escola emblemàtica que, durant molts anys, va ser un referent educatiu per als veïns i veïnes d’aquests tres municipis. “La nostra escola era diferent. L’ensenyament s’impartia des del respecte i des de la confiança, i el més important era la persona. Respectàvem els professors com si fossin els nostres pares i ells ens tractaven com a fills. En aquest sentit, com que el meu pare era professor del col·legi del barri, ens coneixia tothom i sempre vam tenir molt bona relació no sols amb els nens i nenes de la nostra edat, sinó també amb els pares. La Betsaida era com una gran família”, afirma. L’Iván recorda, encara avui en dia, com van viure l’arribada a Sant Adrià. “Per a nosaltres va suposar un canvi enorme el fet de deixar el nostre poblet d’Extremadura i instal·lar-nos aquí. Tinc molts bons records d’aquesta ciutat i de com ens va acollir, perquè Sant Adrià ens va acollir amb els braços oberts i, des del primer moment, vam ser molt feliços. A més, ens vam trobar amb molta gent d’Extremadura que també havia emigrat a Catalunya per buscar feina i això feia que no ens sentíssim sols”, explica l’Iván. “Recordo la Festa Major, amb els cotons de sucre; el riu, que en aquell temps estava molt brut, i la platja; i el que sobretot recordo és Barcelona. La gran ciutat que teníem a tocar i que cada vegada que hi anàvem significava una aventura, una excursió al desconegut”.
Els començaments de la carrera professional de bàsquet a Sant Adrià
A la dècada dels vuitanta, la Betsaida va fundar una escola de bàsquet que va iniciar en aquest esport un bon grup de futurs jugadors professionals, entre els quals estava Iván Corrales. “Vaig començar a jugar al col·legi quan es va decidir desenvolupar una escola de bàsquet de màxim nivell. Tothom es va implicar molt en el projecte, especialment Joan Plaza, qui, amb el vistiplau dels directors del col·legi, va ser l’impulsor d’aquella iniciativa. Recordo que el pati era molt petit i que el camp de bàsquet l’ocupava tot, així que, o jugaves a bàsquet o jugaves a bàsquet”, rememora l’Iván amb un somriure. Del Club de Bàsquet Betsaida va passar a jugar al Club de Bàsquet Sant Adrià. “Un cop vam acabar 8è d’EGB, els meus companys i jo, acompanyats sempre de Joan Plaza, vam entrar al club de Sant Adrià. Allà vaig jugar quatre anys, fins que em va fitxar el Club Joventut de Badalona, on vaig començar a jugar a les categories inferiors fins a arribar al primer equip. I així va ser com vaig començar a dedicar-me al bàsquet de manera professional”, explica. L’any 1992, amb només 18 anys, Corrales ja destacava al primer equip del Joventut de Badalona, on va arribar a ser campió de l’Eurolliga el 1994. Després va ser cedit al Baloncesto Fuenlabrada. De tornada al Joventut, va jugar tres anys a un gran nivell, que es va materialitzar guanyant el 1997 la Copa del Rei. Va ser 20 vegades internacional per Espanya i, l’any 1999, amb la selecció espanyola va aconseguir la medalla de plata. “Durant la meva carrera professional com a jugador de bàsquet, he estat en diversos equips, he viscut a diferents ciutats i he viatjat molt, però sempre he tingut clar que, quan em retirés de la competició, tornaria a casa meva, tornaria a Sant Adrià”.
La Unió Bàsquet Sant Adrià (UBSA)
En l’actualitat, Iván Corrales és president i entrenador de la UBSA, el referent formatiu i esportiu del bàsquet a Sant Adrià de Besòs. “Quan deia als meus amics que el meu somni era tornar a Sant Adrià a viure i a treballar als clubs on em vaig formar, se’n reien. I aquí em teniu, amb el meu somni complert. La UBSA és el resultat de la fusió dels tres equips de bàsquet que hi havia a Sant Adrià quan jo era petit. Actualment en soc el president, però també entreno alguns dels equips. El que més m’agrada d’aquesta feina és que estic envoltat de persones apassionades pel bàsquet, gent molt involucrada que em fa sentir molt bé. Aquest club també funciona com una gran família. Som més de 24 equips”, afirma l’Iván. “Tenim clar que l’esport i l’educació van plegats i no poden ni han de deslligar-se’n. En aquest sentit, som una entitat amb la qual volem projectar una educació basada en els valors de l’amistat i la superació col·lectiva. Estem molt involucrats amb la ciutat de Sant Adrià, la meva ciutat, i tot plegat em fa sentir molt feliç”.
“Tinc molt bons records d’aquesta ciutat i de com ens va acollir, perquè Sant Adrià ens va acollir amb els braços oberts i, des del primer moment, vam ser molt feliços”
Iván Corrales Gordo
Exjugador de bàsquet professional
President de la Unió Bàsquet Sant Adrià
Records d’infantesa: l’escola Betsaida
Iván Corrales va néixer l’any 1974 a Plasència, Càceres, però de seguida els seus pares van decidir traslladar-se a Catalunya per motius de feina. Primer van estar una temporada curta a Olot i ja, cap a finals de la dècada dels setanta, es van instal·lar a Sant Adrià de Besòs. “Vam arribar aquí quan jo tenia uns 3 anys perquè al meu pare, que era professor, l’havien contractat a l’escola Betsaida, un col·legi situat al carrer de les Monges, a la frontera entre Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià. El meu pare hi va treballar tota la vida i jo i els meus germans vam estudiar allà fins a acabar l’EGB. Guardo molts bons records d’aquella època”, explica l’Iván. La Betsaida s’ha convertit en una escola emblemàtica que, durant molts anys, va ser un referent educatiu per als veïns i veïnes d’aquests tres municipis. “La nostra escola era diferent. L’ensenyament s’impartia des del respecte i des de la confiança, i el més important era la persona. Respectàvem els professors com si fossin els nostres pares i ells ens tractaven com a fills. En aquest sentit, com que el meu pare era professor del col·legi del barri, ens coneixia tothom i sempre vam tenir molt bona relació no sols amb els nens i nenes de la nostra edat, sinó també amb els pares. La Betsaida era com una gran família”, afirma. L’Iván recorda, encara avui en dia, com van viure l’arribada a Sant Adrià. “Per a nosaltres va suposar un canvi enorme el fet de deixar el nostre poblet d’Extremadura i instal·lar-nos aquí. Tinc molts bons records d’aquesta ciutat i de com ens va acollir, perquè Sant Adrià ens va acollir amb els braços oberts i, des del primer moment, vam ser molt feliços. A més, ens vam trobar amb molta gent d’Extremadura que també havia emigrat a Catalunya per buscar feina i això feia que no ens sentíssim sols”, explica l’Iván. “Recordo la Festa Major, amb els cotons de sucre; el riu, que en aquell temps estava molt brut, i la platja; i el que sobretot recordo és Barcelona. La gran ciutat que teníem a tocar i que cada vegada que hi anàvem significava una aventura, una excursió al desconegut”.
Els començaments de la carrera professional de bàsquet a Sant Adrià
A la dècada dels vuitanta, la Betsaida va fundar una escola de bàsquet que va iniciar en aquest esport un bon grup de futurs jugadors professionals, entre els quals estava Iván Corrales. “Vaig començar a jugar al col·legi quan es va decidir desenvolupar una escola de bàsquet de màxim nivell. Tothom es va implicar molt en el projecte, especialment Joan Plaza, qui, amb el vistiplau dels directors del col·legi, va ser l’impulsor d’aquella iniciativa. Recordo que el pati era molt petit i que el camp de bàsquet l’ocupava tot, així que, o jugaves a bàsquet o jugaves a bàsquet”, rememora l’Iván amb un somriure. Del Club de Bàsquet Betsaida va passar a jugar al Club de Bàsquet Sant Adrià. “Un cop vam acabar 8è d’EGB, els meus companys i jo, acompanyats sempre de Joan Plaza, vam entrar al club de Sant Adrià. Allà vaig jugar quatre anys, fins que em va fitxar el Club Joventut de Badalona, on vaig començar a jugar a les categories inferiors fins a arribar al primer equip. I així va ser com vaig començar a dedicar-me al bàsquet de manera professional”, explica. L’any 1992, amb només 18 anys, Corrales ja destacava al primer equip del Joventut de Badalona, on va arribar a ser campió de l’Eurolliga el 1994. Després va ser cedit al Baloncesto Fuenlabrada. De tornada al Joventut, va jugar tres anys a un gran nivell, que es va materialitzar guanyant el 1997 la Copa del Rei. Va ser 20 vegades internacional per Espanya i, l’any 1999, amb la selecció espanyola va aconseguir la medalla de plata. “Durant la meva carrera professional com a jugador de bàsquet, he estat en diversos equips, he viscut a diferents ciutats i he viatjat molt, però sempre he tingut clar que, quan em retirés de la competició, tornaria a casa meva, tornaria a Sant Adrià”.
La Unió Bàsquet Sant Adrià (UBSA)
En l’actualitat, Iván Corrales és president i entrenador de la UBSA, el referent formatiu i esportiu del bàsquet a Sant Adrià de Besòs. “Quan deia als meus amics que el meu somni era tornar a Sant Adrià a viure i a treballar als clubs on em vaig formar, se’n reien. I aquí em teniu, amb el meu somni complert. La UBSA és el resultat de la fusió dels tres equips de bàsquet que hi havia a Sant Adrià quan jo era petit. Actualment en soc el president, però també entreno alguns dels equips. El que més m’agrada d’aquesta feina és que estic envoltat de persones apassionades pel bàsquet, gent molt involucrada que em fa sentir molt bé. Aquest club també funciona com una gran família. Som més de 24 equips”, afirma l’Iván. “Tenim clar que l’esport i l’educació van plegats i no poden ni han de deslligar-se’n. En aquest sentit, som una entitat amb la qual volem projectar una educació basada en els valors de l’amistat i la superació col·lectiva. Estem molt involucrats amb la ciutat de Sant Adrià, la meva ciutat, i tot plegat em fa sentir molt feliç”.