Visita Memòries del Districte
Cornellà del Llobregat
Els Protagonistes +

VICENTE NAVARRETE PÉREZ

President de la Colla de Trabucaires de Cornellà

Segons el diccionari, trabucaire fa referència al nom donat als bandolers o combatents al segle XIX, pel fet que solien anar armats amb trabucs. Aquest és sens dubte l’element més característic del trabucaire, una arma de foc portàtil, de canó curt i ample i de boca acampanada.

Vicente Navarrete és el president de la Colla de Trabucaires de Cornellà, una entitat ben arrelada a la ciutat amb 25 anys d’història al darrere. Parlem amb ell sobre l’evolució de la colla i les activitats en què participen al llarg de l’any.

Com i quan va néixer la colla Trabucaires de Cornellà?
La idea de fundar la colla és de l’any 1992. Tots els membres fundadors provenien del món dels diables i de la cultura del foc. Aquest és l’origen. El que passa és que, a partir de certa edat, necessites reduir el ritme i a Cornellà no hi havia cap colla de trabucaires. Així que vam decidir fundar-ne una. El procés de fundació va ser llarg, aproximadament de dos anys, perquè es necessiten molts permisos i autoritzacions oficials. Els trabucaires fem servir una arma de foc i això ha d’estar molt controlat. Així doncs, oficialment i per estatuts estem registrats des de l’any 1994.

Quins van ser els primers actes en què van participar?
Va ser a la inauguració del Centre Comercial Baix Llobregat de Cornellà, el mateix any 1992, de la mà de l’Ajuntament. Poc després, vam participar en l’obertura de la nova Rambla de Josep Anselm Clavé, al centre de la ciutat. Al primer acte, vam rebre el bateig com a colla dels Trabucaires de Sant Feliu de Llobregat.

Amb quins objectius va néixer la colla?
Som un grup que ens hem unit per participar en l’entramat associatiu del nostre poble i ajudem a difondre els valors de la tradició i cultura catalanes. Però, per sobre de tot, per a nosaltres és un tema festiu i de fer pinya; som com una gran família.

Part dels membres de la Colla de Trabucaires de Cornellà.

Quins són els orígens d’aquesta tradició?
La tradició ve de lluny, dels bandolers que lluitaven contra els francesos a principis del segle XIX i després dels guerrillers carlins. Estaven molt lligats al poble i a les classes més humils. El que ens ha arribat és una creació romàntica posterior, en què es considera el trabucaire com una mena d’heroi. Actualment, som colles que participem en seguicis, cercaviles, trobades… i que llancem trets en l’aire i fem soroll per promoure la festa.

I van vestits d’alguna manera especial?
Sí. Cada colla té els seus trets particulars. En el nostre cas, portem espardenyes, mitges blanques, pantalons curts de pana de color granat, camisa blanca, armilla i llaç també de color granat, la barretina, la faixa negra, la cantimplora ignífuga on portem la pólvora i, no cal dir-ho, el trabuc.

Per portar el trabuc, necessiten algun permís?
I tant. El trabuc és una arma de foc i cadascú ha de tenir la seva llicència personal. Si, per exemple, ens robessin el trabuc, hauríem de posar la denúncia immediatament. I som els màxims responsables de la nostra arma; cada cinc anys, hem de renovar el permís, també hem de passar una revisió mèdica, enviar la sol·licitud per fer servir el trabuc abans de cada acte —amb un mes d’antelació— a la Guàrdia Civil, que té la llista de tots els trabucaires que volen participar en l’acte i que revisa que tots tinguem la llicència d’armes en regla.

A la Guàrdia Civil?
Sí, la potestat de permisos per a armes de foc la té la Guàrdia Civil, que publica les normatives que s’han de seguir. Amb els anys, cada vegada són reglaments més estrictes. Tots els trabucaires, a part de tenir la llicència, hem de fer uns cursets. No tothom pot portar un trabuc ni el sap fer anar. Pensa que l’arma ja pesa uns 5 kg i que el retrocés que té és molt fort; de fet, sempre portem el trabuc en vertical, evidentment per un tema de seguretat, però també perquè difícilment el podríem sostenir en posició horitzontal. Seguim unes mesures de seguretat bàsiques, moltes de sentit comú, com ara no apuntar mai cap a terra ni cap a ningú, que el trabuc sempre miri cap amunt…

En quins actes participen al llarg de l’any?
Normalment sempre actuem amb altres colles de trabucaires. Nosaltres en concret, som molt propers a les de l’Hospitalet, Sant Boi i Sant Feliu de Llobregat. Quan la festa se celebra a Cornellà, són ells el que venen i, quan és a la seva ciutat, hi anem nosaltres. Després està la Trobada Nacional de Trabucaires, que es fa anualment i que enguany s’ha celebrat a Santa Coloma de Gramenet, i la Festa del Timbaler del Bruc. En aquestes trobades hi assisteixen trabucaires de tot Catalunya, podem arribar a ser uns 400. A part de fer petar el tro, una segona part igual d’importat és el dinar de germanor que celebrem després tots plegats. Cal ressaltar que no només ens reunim els trabucaires; amb nosaltres venen família i amics. És molt emotiu.

I aquí a Cornellà, la nostra festa la celebrem pel Corpus, que és la Festa Major de la ciutat. Rebem altres colles de trabucaires de la comarca i comencem voltant pels carrers i acabem amb l’assalt al Castell del Borni, una representació en la qual reclamem el castell i fem nostre el poble i el defensem. Després a la tarda tornem a sortir, però ja com a part de la rua general.

Quants membres són a la colla?
Ara en som tretze, d’edats entre els 35 i els 70 anys. La majoria de nosaltres hem estat prèviament diables o dragoners; en qualsevol cas, tots venim del món del foc.

Reben ajuda de les institucions per fer la seva activitat?
L’ajut que rebem de l’administració és simbòlic, dona per pagar la pólvora i poca cosa més. La resta la paguem nosaltres a partir de les quotes que aportem com a membres de la colla.

Creu que tradicions com la dels trabucaires s’haurien d’ensenyar a les escoles?
De fet, nosaltres hem fet algunes visites a escoles per explicar qui som i el que fem. Anem vestits de trabucaires i els expliquem la història d’aquesta tradició. La canalla sempre ens rep molt bé i mostra molt d’interès. Ho fem com a voluntaris. És la nostra manera que ens coneguin, d’apropar-nos al poble i de difondre la cultura popular.

Senten que són una entitat arrelada a Cornellà?
Sí, totalment. Fa més de 25 anys que hi som. La gent ens coneix i ens tem.

Els tenen por?
Era una manera de parlar, però és comprensible que no a tothom li agradi el soroll. Nosaltres avisem amb temps abans de disparar i si hi ha algun infant que es posa a plorar, parem immediatament. Ara bé, també s’ha d’entendre que les festes són això: foc, soroll i música, per poder gaudir-ne.

Tenen assegurat el relleu generacional a la colla de cara al futur?
Som com una gran família. La tradició moltes vegades passa de pares a fills i, com et deia, després hi ha gent que ve de la mateixa cultura del foc. La colla fa caliu. En aquest sentit, veiem que el futur està assegurat. Quan vam començar, érem cinc i ara en som tretze. També et diré que una colla de trabucaires no és com una colla de diables. Les nostres són colles molt més petites; ens mantenim estables al voltant d’aquest número. Ser trabucaire és un tret diferenciador d’altres grups.

LUISA QUESADA

“Els Trabucaires de Cornellà han estat la nostra vida durant els últims anys. Al meu marit li agradaven molt i els dos ho hem donat tot per ells”.

OSCAR PORDOY

“Tot i que m’agrada molt tirar, el meu moment preferit de ser trabucaire és quan acabem i estem tots en germanor, pensant en la propera sortida”.

ANNA GONZALEZ

“Aquí al Baix Llobregat, les quatre colles anem juntes a totes les sortides i això fa que siguem com una gran família”.

JOAN GONZÁLEZ

“Vaig començar fa 33 anys a Sant Feliu, però jo tirava des dels 16 anys. Ara en tinc 83. Soc el trabucaire més veterà i en actiu de tot Catalunya”.

ANTONIA MATAS

“La meva relació amb els trabucaires comença per la meva amistat amb el Toni. Els trobo molt agradables, són una cosa típica d’aquesta zona”.

FALI MONTERO

“Hi està implicada tota la família. Va començar el meu marit i després ens vam ficar els nostres fills i jo. Vivim molt la cultura i les tradicions; fem molta germanor”.

ELISENDA MASIP

“L’espectacle que fan és magnífic. Conec el món trabucaire a partir dels veïns i penso que es crea un vincle molt especial entre les persones que en formem part”.

ROSA BASSONS

“És un grup on la gent gaudeix del que fa i s’integra en festes populars i tradicions. Jo, que no soc un membre directe, noto que es crea molta cohesió amb tothom que està relacionat amb aquest món”.