Visita Memòries del Districte
Cornellà del Llobregat
Els Protagonistes +

RAMON MONTSERRAT MARTÍNEZ

President de la Comissió Jordiada

La Jordiada és una festa de cultura popular tradicional catalana que se celebra anualment des del 1993 pels volts de Sant Jordi, al Parc de Can Mercader, a Cornellà de Llobregat. Enguany ha celebrat la seva XXVI edició amb activitats per a tots els públics en un ambient festiu. Com el seu nom indica, la Jordiada aglutina “Jordi” i “diada” en una sola paraula.

Ramon Montserrat Martínez és el president de la Comissió Jordiada des de fa poc temps, però en coneix molt bé el funcionament perquè ha treballat molts anys al Departament de Cultura de l’Ajuntament de Cornellà. Parlem amb ell sobre el que significa aquesta gran festa de la primavera que és la Jordiada.

Com va néixer la Comissió Jordiada?
La Comissió Jordiada va néixer davant de la necessitat d’organitzar un seguit d’activitats entorn de Sant Jordi a Cornellà. No existia des de l’Ajuntament —ni tampoc tradicionalment des de cap col·lectiu— un programa d’activitats per celebrar aquesta festivitat tan associada al foment de la lectura i de reivindicació de la cultura popular catalana. Aleshores, una sèrie d’entitats —originàriament set o vuit— van decidir organitzar-se per engegar un programa d’actes que celebrés Sant Jordi de manera popular i participativa. Aquest és el naixement de la comissió ara fa 26 anys. De fet, l’equip impulsor hi ha estat present fins a l’any passat. En aquests 26 anys, la Jordiada ha anat evolucionant amb diferents propostes i ha arribat amb molt bona salut fins al dia d’avui.

Com va arribar a ser president de la comissió?
Aquesta ha estat la meva primera Jordiada com a president de la comissió, però jo ja en formava part des del Patronat Cultural i Recreatiu, una de les entitats que integra la comissió. Cada entitat aporta un delegat i, en aquest cas, era jo. En una de les assemblees que se celebren periòdicament, el president de llavors —Salvador Montell— va plantejar que havia arribat el moment de fer un pas al costat. Cal afegir que, professionalment, jo també hi he estat vinculat perquè he treballat des de sempre al Departament de Cultura de l’Ajuntament de Cornellà. Així doncs, podem dir que era una de les persones que tenia prou coneixement pel que fa al funcionament intern de la comissió i es va aprovar que me’n fes càrrec. Ara bé, com diu el nom, és una feina comissionada totalment; la gent que forma part de la junta de la comissió és la que pren les decisions i, en aquest sentit, com a moltes altres entitats, el fet presidencial és més aviat simbòlic.

Quantes entitats formen part de la comissió actualment? Tenen algun element en comú?
Avui dia hi ha 25 entitats que conformen de manera oficial la Comissió Jordiada. Després n’hi ha d’altres que, tot i no tenir entre els seus objectius la celebració de Sant Jordi, hi col·laboren d’alguna manera o una altra. En aquest cas, estem parlant d’unes 8 entitats més.

Són entitats de la més diversa índole; per exemple, tenim des del Consorci per a la Normalització Lingüística o la Xarxa de Biblioteques fins als Castellers de Cornellà o entitats històriques com l’Orfeó Catalònia o la Societat Coral La Unió, és a dir, és una amalgama molt diversa d’entitats petites i grans, però que ens uneix aquest objectiu comú: convertir la celebració de Sant Jordi en una festa grossa de ciutat.

Quines activitats se celebren durant la Jordiada?
De fet, les activitats que perviuen actualment són aquelles que han anat reeixint amb els anys. La idea sempre ha estat posar en relleu per la diada de Sant Jordi el foment de la lectura. Hi ha entitats, com ara Òmnium Cultural o la Xarxa de Biblioteques, que organitzen diferents activitats en aquest sentit. I després hi ha totes les entitats que tenen més a veure amb manifestacions de cultura popular i tradicional.

Cadascuna de les entitats aporta allò que sap fer o organitza accions que serien més transversals, com el concert de música folk o l’històric concert de jazz, que funciona molt bé i que fa l’Orfeó Catalonia. Tot plegat conforma un programa que aplega una vintena d’activitats i que s’estén des dels dies previs de Sant Jordi i que, en molts casos, s’allarga fins a la Festa Major de Cornellà, pel Corpus. Sempre mirem que hi hagi alguna activitat de caràcter musical, alguna de caràcter escènic, unes quantes literàries i
d’altres més diverses; totes elles vinculades a la llengua i cultura catalanes.

Parc de Can Mercader.

L’espai central on se celebra la gran festa —la festa que aglutina totes aquestes entitats i on es fan la majoria d’activitats— és el Parc de Can Mercader. S’arrenca de bon matí amb una cercavila i després comencen les ballades de sardanes, els concerts, les corals, les caramelles, els castellers fent exhibicions, grups d’animació infantil, activitats esportives (bitlles, rocòdrom…); cap al migdia, es fa el dinar popular i, a la tarda, es continua amb les activitats fins al vespre, que és quan s’acaba la festa amb l’actuació dels diables i un castell de focs d’artifici.

Quins són els reptes de la comissió de cara al futur?
Per a properes Jordiades, hem de pensar en públics més joves, que són els que garantiran que d’aquí a 25 anys es pugui seguir celebrant aquesta festa. Moltes de les entitats de cultura popular —tret de les més dinàmiques, com els diables o els castellers— tenen certs problemes de relleu generacional; per tant, de manera inherent, la Jordiada també en alguns aspectes necessita renovar la massa social que tiri endavant i participi en aquest projecte. Enguany, per exemple, hem posat en marxa la Jordiada a Peu de Plaça, pensant en un públic més familiar i que s’ha celebrat el diumenge anterior a la Jordiada; s’han organitzat tot un seguit d’activitats al carrer, de fira artesanal i d’actuacions pensades per a les famílies. No deixem d’obrir la porta a buscar espais nous pensant precisament en aquest públic familiar.

Quina importància té la Jordiada dins de la programació cultural de Cornellà?
Molta. Podríem definir-la com la Festa Major de la Primavera, que inaugura el calendari festiu a la ciutat. Pel volum d’entitats que hi participen i la quantitat de gent que mobilitza, podríem dir que la Jordiada és un dels moments culturals clau de Cornellà.

I el 3QUEM també forma part de la Jordiada? En què consisteix?
Sí i tant. El 3QUEM és una gimcana de descoberta i coneixement de racons de la ciutat que es fa en parelles. És un dels actes històrics, centrals i, a més a més, molt entranyable de la Jordiada. De fet, l’organitzador d’aquesta activitat, en Florenci Vila, és un dels històrics de la festa, que coneix molt bé la ciutat. El que ens proposa cada any és un recorregut sorpresa fet de proves de coneixement i de descoberta de Cornellà, des de reconèixer elements del patrimoni local fins a descobrir racons perduts. Se celebra en diumenge i dura tot el matí fins a l’hora de dinar.

Creu que la Jordiada fa créixer el sentiment de pertinença a Cornellà?
Sí. La Jordiada busca aquesta projecció cap a la ciutat. En aquest sentit, promou la cohesió social i el sentiment de pertinença, sens dubte. La Jordiada, de fet, neix en un moment en què Cornellà està en plena transformació (estaven a punt d’inaugurar-se la Fira i l’Auditori), però ja té un teixit associatiu molt ric i divers. Es donaven les condicions perquè un projecte d’aquestes característiques hi aparegués. A banda d’això, al darrere també hi havia un Ajuntament que, més enllà de les qüestions de manteniment, de seguretat, d’espai públic i de gestió de ciutat, també va apostar per totes aquestes activitats culturals, però —repeteixo— això va ser així perquè ja hi havia un teixit previ i persones molt involucrades que demostraven que eren garants de poder rebre aquests recursos de l’administració i de transformar-los en accions d’interès general pensades per al comú de la ciutadania. Per tot això la Jordiada va arrencar i ho va fer amb bon peu des del principi.

BEATRIZ OJEDA

“Als seus inicis, molts creien que la Jordiada havia nascut morta, però ja hem superat la 25a edició. En una ciutat amb tanta immigració com Cornellà, treure al carrer la cultura tradicional i fer-la inclusiva ajuda a crear vincles”.

SHEILA SANTOS

“La Jordiada no només serveix per difondre la cultura popular, també és un espai on els membres de les diferents colles ens podem conèixer i interactuar. És una manera molt diferent de relacionar-se i conèixer persones de tot tipus”.

DÍDAC CASADO

“Em motiva poder mostrar a tothom quina és la cultura tradicional i popular del nostre país. És una cosa molt nostra i realment bonica de viure des de dins. Quan estàs actuant veus com la gent és feliç i gaudeix amb el que fas”.

ESTEVE AGUADO

“Al costat d’altres entitats, els castellers vam ser artífexs de la Jordiada. Any rere any ha estat un èxit i hem treballat per continuar superant-nos. Aquesta festa és símbol de la vitalitat de les entitats de cultura popular a la ciutat”.

MIQUEL BADRINES

“Des de la Unió Excursionista explotem el nostre vessant cultural en actes com la Jordiada, que és punt de trobada entre totes les entitats i una manera excel·lent d’acostar la nostra feina a tots els veïns i veïnes”.

EMILIO GÓMEZ

“La Jordiada neix en un moment en què la cultura popular catalana no era tan present a Cornellà. La Societat Musical la Unió hi participa quasi des del principi, aportant el nostre saber fer i tarannà amb activitats musicals”.

SALVADOR MONTELL

“El que fa especial la Jordiada és el fet de recuperar els costums dels pobles en una ciutat tan postindustrial com és Cornellà. D’alguna manera, ens posa en contacte amb els nostres orígens, part indestriable de la nostra identitat”.

GEMMA GALLOFRÉ

“La Jordiada es crea el mateix any de la fundació dels Castellers de Cornellà, de manera que en molt poc temps es va revolucionar el panorama de la cultura a la ciutat. És la nostra manera de donar pes a les tradicions populars catalanes”.