L’avi de Joan Pujol va ser un emprenedor, i ell ha sabut mantenir i adaptar el llegat de la família als nous temps. El gir que va donar al negoci l’any 2003 va rebre el reconeixement de l’Ajuntament de Cornellà, que l’any 2017 li va atorgar el Premi Ciutat de Cornellà d’Economia.

Quina és la història que hi ha al darrere d’aquestes caves?
El fundador va ser el meu avi, que també es deia Joan Pujol. L’any 1928 va arribar a Cornellà procedent d’Hostalets de Pierola, un poble del Penedès on tenia una vinya. L’avi havia tingut un negoci a Barcelona, però va decidir instal·lar-se a Cornellà per evitar els burots (una mena de duana municipal) de Barcelona. A Hostalets feia de pagès i venia vi, però a Cornellà va comprar una màquina de segona mà als encants per elaborar cava (el xampany, que es deia abans). Després de la Guerra Civil, el xampany Pujol va tenir molt èxit, fins al punt que venia a comprar-lo gent de Barcelona i pobles dels voltants. 

El cas és que durant la guerra no hi havia gairebé vi i ell va tenir accés a un vaixell que en venia carregat. L’avi el va comprar i, en lloc de vendre’l directament, el va dedicar a elaborar un xampany dolç (els bruts encara no estaven de moda i eren més cars).

La gent feia cua a la porta amb les seves ampolles per entrar a la botiga, que en aquella època era molt petita (estava situada en aquest mateix carrer Eduard Gibert), i omplir-les. Després de la guerra, el meu avi va fer servir un refugi soterrani que anava des del castell fins a molts llocs de Cornellà per emmagatzemar les botelles. No sé com s’ho va fer… faria algun pacte o el llogaria. 

Llavors treballaven al negoci moltes dones que també feien feina a la Pirelli i d’altres empreses fortes i després venien a fer unes hores extres per treure’s un sobresou rentant ampolles, etiquetant, embolicant, etc. Actualment treballem 5 persones: la meva dona, l’Albert, la Maite, la Marta
i jo.

Les ampolles encara són reciclades?
Durant molts anys, només veníem el producte en ampolles rentades i reciclades. De fet molta gent es guanyava la vida portant-nos ampolles buides. Tot això es va acabar quan van començar a instal·lar al carrer els contenidors de reciclatge. Fins i tot a nosaltres ens venien a recollir ampolles que no fèiem servir i ens pagaven uns diners. Fins que va arribar un moment en què ens van dir: “No, ara en lloc de pagar-vos ens haureu de pagar vosaltres per venir a buscar-les”. De manera que aquest tipus de reciclatge s’ha perdut i ara totes les ampolles són noves.

Sempre havia tingut clar que continuaria amb el negoci familiar?
No. Quan vaig acabar el servei militar, el meu pare m’ho va plantejar, perquè s’havia de jubilar. Vaig acceptar i em va fer anar a estudiar a l’Escola d’Enologia de Falset, l’any 1984. Allà vaig aprendre l’ofici en un moment en què el Priorat era una zona molt deprimida, amb vins a granel molt forts i molt de cos que no agradaven a tothom i que es venien molt barats. 

Vaig tenir de mestre Josep Lluís Pérez, que és, juntament amb el René Barbier i el Palacios, un dels enòlegs que van convertir aquella zona en un lloc de referència mundial en enologia. A partir d’aquells mestres que van innovar en varietats i elaboració, el vi del Priorat va començar a tenir el reconeixement que té avui. Amb els coneixements que vaig adquirir em vaig incorporar al negoci i vam millorar els nostres productes. El Gran Cornellà és el nostre vi escumós estrella, sobretot el rosat. Després tenim el cava Trianon, un brut nature més minoritari, perquè és més car. En aquest cava ara li estem posant plaques de col·leccionista amb reproduccions dels quadres que pintava el meu pare, que era un gran aficionat a la pintura. Els quadres que hi ha aquí exposats a les parets de la bodega són pintats per ell.

Per què li van entregar el Premi Ciutat de Cornellà d’Economia 2017?
Per haver capgirat al negoci en un moment en què els súpers i les grans superfícies venien cava molt barat i les nostres vendes estaven caient. A més, coincidia que la nostra clientela habitual era gent gran que, d’un dia per l’altre, el metge els deia que ja no podien beure… Així, l’any 2003 vaig inaugurar un espai de degustació per provar els nostres productes. Això ha fet que vingui molta gent jove, que és més d’anar al súper a carregar que de venir a buscar el vi al celler, el pa al forn, etc. Ara ve gent de diferents edats i tipus que es troben aquí com a casa i han fet revifar el negoci.

Interior de Caves i Vins J. Pujol.

A la mare li agrada molt la poesia i els rodolins. L’any 1952 va escriure una poesia explicant la història del xampany Pujol i la vaig recitar a l’Auditori de Cornellà el dia que em van donar el Premi d’Economia de la ciutat. Va ser molt emocionant.

L’avi va ser un emprenedor. Vostè també se’n considera?
Una mica sí. I la meva afició a la música també ha tingut a veure amb el toc més bohemi que té l’establiment. De vegades em poso a tocar la guitarra i la gent se sorprèn, perquè a més toco de tot, de rumba catalana a Bob Dylan. També hi tinc posades escultures d’en Paulí, un escultor de ferro local que, juntament amb els quadres del meu pare i les fotos antigues de la botiga, creen un ambient amb caliu.

Per la bodega han passat el Sisa, el Pau Riba, el Roger Mas, Chicuelo, el Cris Joanico dels Ja t’ho diré… músics que m’agraden i amb els quals hem acabat aquí fent una jam. També organitzem trobades de poesia. En fi, que es respira un ambient cultural: aquí no hi ha tele ni màquines escurabutxaques.

Quina relació tenen amb el barri?
La bodega ha servit de punt de trobada de grups de Cornellà que fan tot tipus d’activitats, com el Toc de Corn, una entitat sense afany de lucre que organitza unes festes populars dins del marc de la Festa Major de Cornellà. També hem tingut trobades al celler de la gent del festival Jazz & Beer, que se celebra a Cornellà al setembre. 

I, per exemple, també vaig obrir un diumenge expressament perquè venien els grallers, sardanistes i castellers i tabalers que fan una matinada fent parades a llocs emblemàtics del poble.

Veig que vostè es refereix sovint a Cornellà com un “poble”. 
Sí perquè aquesta part del centre de Cornellà encara ho és bastant, de poble. Surts al carrer i coneixes i saludes tothom del barri. La gent d’aquí no vol aparentar més del que és i això dona certa llibertat a l’hora de vestir. Tothom va una mica a la seva: podries sortir en pijama al carrer. 

Nosaltres també ho fem tot com abans: a les caves anem girant les ampolles a mà cada dia perquè baixin els pòsits. La llei diu que s’han de tenir reposant com a mínim 9 mesos, però nosaltres les tenim dos anys, més o menys, perquè no tenim pressa i no afegim cap producte que faci baixar la mare. Després d’aquest temps, degollem les ampolles per eliminar les restes sòlides en forma de pòsits que genera la fermentació del cava; posem el tap definitiu de suro, rentem les ampolles i les etiquetem a mà i amb cola, res d’adhesiu. Ho fem tot amb un procés molt artesà.

Com s’imagina Caves i Vins J. Pujol en el futur?
Home, doncs tothom em diu: “Conserva-ho com està”, tant l’essència com la manera de fer. Aquest negoci és també història viva del poble, com un monument. És com entrar en una altra època. Els diners no ho són tot.

Hi haurà quarta generació?
Com canta Bob Dylan: “Amic meu, això només ho sap el vent”.