Visita Memòries del Districte
Cornellà del Llobregat
Els Protagonistes +

JOAN FERNÁNDEZ TRABAL

Responsable tècnic de Patrimoni Cultural i Biblioteques de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat

ANNA PLANS BERENGUER

Coordinadora de Serveis Culturals del departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat

El Museu Palau Mercader és avui un exponent de la forma de vida i de les afinitats culturals i artístiques d’una família aristocràtica del segle passat. 

Obert al públic l’any 1995, es troba en la planta noble de l’edifici, mentre que a la segona planta es pot visitar des del 2014 el Museu de les Matemàtiques de Catalunya, una proposta totalment diferenciada. L’edifici, situat al centre del Parc Can Mercader, te un gran èxit entre els cornellanencs.

 
Quina és la història del Palau Mercader?
Anna: L’edifici es va construir el 1864 en uns terrenys que anaven de la Torre de la Miranda fins al barri d’Almeda i pertanyien a una família aristocràtica de Barcelona. Anteriorment, hi havia hagut una masia, però al segle XIX Joaquim de Mercader va decidir construir una residència d’estiueig per passar-hi llargues temporades, tot i viure a Barcelona. A partir del 1900, la decadència econòmica de la família va suposar la pèrdua de gran part del patrimoni, de manera que es van haver de vendre la residència de Barcelona al passeig de Gràcia i traslladar-se a Cornellà. Aquest canvi va suposar fer obres per remodelar el palau i convertir els nombrosos dormitoris en grans sales on poder instal·lar els conjunts decoratius que van fer portar de Barcelona. Però va ser l’hereu de Joaquim, Arnau de Mercader, comte de Bell-lloc, qui va instal·lar-se al palau per viure amb la seva esposa. L’Arnau va morir l’any 32 i, durant la Guerra Civil, la finca va ser requisada per la Generalitat de Catalunya per convertir-la en seu de l’Escola Superior d’Agricultura i fer recerca de cultius. Acabada la guerra, va tornar la seva vídua, que ja tenia més de 70 anys i estava sola amb el servei. És un moment de davallada de l’edifici i la propietat. Al seu testament, la comtessa de Bell-lloc, va deixar la finca a una fundació religiosa educativa del Bisbat de Barcelona, que en va tenir la propietat entre el 1953 i el 1972. El problema va aparèixer amb les discrepàncies en l’ús dels terrenys i aquí és on va sorgir la mobilització ciutadana, que s’hi va oposar frontalment. Hi va haver una forta campanya per salvar el parc i el palau. El 1974 el va adquirir l’Ajuntament de Cornellà i, finalment, el 1989 es obrir com a parc públic. El 1990 es va començar a rehabilitar l’edifici, que va ser inaugurat com a museu municipal el 1995.

Com valoren aquests 23 anys de trajectòria?
Anna: Un dels reptes més grans és donar visibilitat al museu perquè segueix sent un gran desconegut. Actualment, la gent encara se sorprèn de tot el que hi troba quan entra, perquè no s’ho imagina. Un altre repte continu és la preservació; estem parlant d’un edifici antic amb unes col·leccions importants que demanen un manteniment. Les tasques de documentació i recerca s’han avançat molt, amb la col·laboració de diversos professionals, així com de la Diputació de Barcelona. Quan vam tenir accés al fons documental de la família vam poder interpretar millor què és el que passava aquí. 

Joan: Fem una valoració positiva. La història del palau no s’entén sense tenir en compte el context històric de la ciutat. Això era un regal tancat que ningú no coneixia. Ens ha passat també amb el castell. Cal entendre la valoració que es feia del patrimoni a la ciutat, que és un nucli metropolità que en 12 anys va passar de 27.000 habitants a 100.000, i això es va fer en detriment d’algunes polítiques de conservació del patrimoni.
És a partir de mitjans dels anys vuitanta, en part per pressió de diversos grups ciutadans, que l’Ajuntament es va veure empès a salvar les petges del passat de la ciutat, entenent que era el primer pas per construir una política de preservació del patrimoni històric de Cornellà. Aquesta casa s’explica per si mateixa, una vegada entres aquí, la casa et parla. Però les exposicions, els itineraris, els tallers que organitzem… han estat el vaixell insígnia d’una petita flota que hem anat armant per explicar què és Cornellà i com ha evolucionat com a ciutat.

Què ens explica el museu sobre Cornellà?
Joan: En l’enquesta municipal de valoració de serveis, el museu va obtenir una valoració de 8,1 punts, amb un coneixement del 80% per part de la població. És a dir, que hem fet un equipament cultural, amb poca inversió, que és el segon més ben valorat per la ciutadania. És clar que ser dins d’un parc urbà també ajuda. Però, des de fa 20 anys, cada dia festiu fem una visita guiada al museu i sempre ve gent. Ara a la jornada de portes obertes van venir 300 persones.

Anna: Sovint el palau es veia com un bolet en la història de Cornellà, però la recerca ens ha permès adonar-nos que no està tan desconnectat. Per aquí darrere passa el Canal de la Infanta, que és un element patrimonial cabdal per a tota la comarca; com a explotació agrària, també ens parla d’una part de la història de la ciutat; igualment quan pensem en el moviment veïnal per salvar aquest espai…

Una de les sales del Museu Can Mercader.
Fons: Museu Palau Mercader i Ajuntament de Cornellà.
Fotògraf: Miquel Àngel Tabernero.

Quin és el perfil del visitant?
Joan: Tenim un públic familiar i també adult. Bàsicament gent de Cornellà, però, com que és un parc metropolità, també ve gent d’altres indrets, de l’Hospitalet, de Barcelona, de la comarca. És un equipament local, però té un ressò més enllà de la ciutat. I, segons el tipus d’activitat que organitzem, captem un públic o un altre. Per exemple, fem jocs de pistes per conèixer els barris amb la voluntat de no quedar-nos tancats en nosaltres mateixos i donar servei a la població per descobrir l’indret on viuen. I ens funciona.

Quina és la seva vinculació amb el museu i Cornellà?
Joan: Jo era l’arxiver municipal i, a finals dels anys vuitanta, l’Ajuntament em va proposar dedicar-me a temes de patrimoni. Primer vam recuperar aquest edifici i després el castell, que són els més representatius i de més valor arquitectònic i històric de la ciutat. Fa 59 anys que visc a Cornellà, vaig néixer aquí, i he vist evolucionar la ciutat com la resta de pobles de l’àrea metropolitana: amb una transició de poble a ciutat molt dura, amb creixements ràpids i especulatius, fins a arribar als anys setanta, que és quan comencem a tenir consciència del que som i ens preguntem què ha passat. La ciutat s’ha cosit, s’ha fet una feina immensa, perquè el seu creixement es va fer tenint poc en compte els valors culturals i socials. Aquests últims anys s’ha intentat corregir i donar vida als espais. Fem activitats que fa 10 o 15 anys eren impensables, però cal humanitzar-la més, dotar-la d’ànima.

Anna: Jo vaig aterrar a Cornellà el 1992 i va ser com un xoc perquè vaig descobrir simultàniament el que es deia “la perifèria” i el Palau Mercader, entre Sant Ildefons i Almeda. Com a col·laboradora externa, vaig viure l’obertura del museu, els treballs de restauració de peces, documentació i la progressiva creació d’activitats, fins que el 2004 se’ns va encarregar el projecte museològic. Pensàvem que podríem fer una diagnosi ràpida, perquè coneixíem molt bé el museu però, quan ens hi vam posar, ens vam adonar que ni tot el que sabíem era correcte, ni sabíem tant com ens pensàvem. Les noves descobertes ens van permetre entendre millor el conjunt, ampliar la documentació i nodrir de contingut moltes activitats. A partir del 2008, vaig entrar com a interina al Departament del Patrimoni Cultural, on bona part de les meves responsabilitats se centren en el Museu Palau Mercader.

Quins són els plans per a la gestió del patrimoni a Cornellà?
Anna: Encara hi ha molts elements patrimonials que queden ocults a la vista i poden despertar, com ara Can Maragall o Can Bagaria. També queda pendent connectar el patrimoni material amb els altres tipus de patrimoni, com l’ambiental, les tradicions… per afavorir una visió global del patrimoni de la ciutat i el seu vincle amb la població.

Joan: Tenim pendent recuperar restes del patrimoni industrial i que la gent entengui que també forma part de la seva vida quotidiana. Recuperar el patrimoni serveix per a objectius conjunts de ciutat: facilitar la cohesió social i que els diferents grups es coneguin i s’hi impliquin.

ENRIC DE VILALTA

“Des del Consorci per a la Normalització Lingüística portem els alumnes a visitar el museu per tal de vincular-los al seu entorn. És important conèixer coses fora de l’aula, ja que així podem normalitzar l’ús del català en altres àmbits”.

RAQUEL ALBIOL

“El museu és testimoni de com es vivia en altres èpoques, per la qual cosa és molt important conservar un patrimoni com aquest. Alhora, també és l’espai d’exposició dels projectes artístics i culturals itinerants que s’apropen a la ciutat”.

DOLORS FREIXENET

“La meva estima al museu neix de la meva professió. Com a mestra, sovint hi he portat els meus alumnes. Aquestes visites han estat una manera de vincular-los al seu entorn des de tots els punts de vista: cultural, històric, social, etc.”.

CARLES FREIXAS

“Als setanta la ciutat va patir un boom urbanístic que ho va devorar tot. El Parc de Can Mercader i el palau, entesos com a unitat, són una joia, ja que ofereixen un gran espai verd enmig del que es va ‘menjar’ el desarrollismo franquista”.

FREDERIC PRIETO

“El museu és part del patrimoni històric de la ciutat, ens mostra part del procés que ens ha conduït fins avui. D’altra banda, gràcies a la recuperació de la finca, Cornellà té un dels seus parcs més importants, sobretot a escala patrimonial”.

IGNASI DOÑATE

“El palau està molt lligat a la història de la ciutat. Gràcies a l’esforç de recuperació de l’edifici, ens permet veure com era la vida d’aquella aristocràcia decadent que s’enfonsa amb la primera revolució industrial”.

RAMON RULL

“A més de mostrar-nos com eren les residències de la noblesa al segle XVIII, tant el museu com el parc exemplifiquen el valor de la lluita ciutadana, la qual va salvar aquest patrimoni”.

ABDÓ MARTÍ

“El museu-palau té un encant especial. No per res en concret, sinó per la immensa barreja d’elements de procedències i estils diversos. És un espai on les coses perden el sentit com a unitat per ser un tot”.