Visita Memòries del Districte
Cornellà del Llobregat
Els Protagonistes +

ERIC VALVERDE I COLLADO

President del Club d’Amics del Ferrocarril de Cornellà

Com a molts altres nens, de petit a l’Eric li agradaven molt els trens. Però ell va portar la seva afició més enllà i avui condueix trens als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i presideix, des de fa sis anys, el Club d’Amics del Ferrocarril de Cornellà. Milers de persones pugen cada setmana al “trenet” del parc de Can Mercader, que condueixen socis d’aquest club i, fins i tot, hem pogut veure els seus trens en alguns gags del programa Polònia.

Què tenen els trens que atreuen tant la canalla?
Els agraden molt, però només perquè es tracta d’un vehicle. Per això també els atreuen els cotxes, les motos, els autobusos, els avions… Jo l’afició als trens la tinc des que sé parlar; sempre volia anar a veure passar el tren. La meva mare era de Cornellà de tota la vida i un dia em va portar al Club d’Amics del Ferrocarril, d’on soc soci des de l’any 1996, quan tenia 12 anys. Ara fa sis anys l’anterior president (que en portava 34 al càrrec) va decidir que tocava plegar i vaig agafar-ne el relleu.

I ha acabat conduint… 
Sí. El meu objectiu sempre ha estat ser maquinista. Vaig estudiar manteniment industrial a l’Institut Esteve Terradas i vaig fer les pràctiques al taller de la Línia 3 del Metro. En acabar els estudis, vaig començar a treballar fent manteniment al Trambaix i al Trambesòs, i després vaig fer les proves per entrar als Ferrocarrils de la Generalitat. Ara soc agent d’estació habilitat per a la conducció: puc estar a les estacions o conduint trens. Per sort, gairebé només condueixo trens. Però l’objectiu final és aconseguir la plaça per conduir trens amb categoria de maquinista.

Maqueta de tren a la seu del Club d’Amics del Ferrocarril de Cornellà.

I quins són els objectius del club?
Tenim el nostre local social a l’antiga estació dels Ferrocarrils Catalans (FGC), situada entre el passeig dels Ferrocarrils Catalans i el carrer Amadeu Vives, un edifici que es va rehabilitar amb l’esforç del club, ja que ho va pagar l’Ajuntament de Cornellà, però el club va haver d’avançar els diners.

D’una altra banda, tenim el Ferrocarril de Can Mercader, que va néixer d’una idea nostra. L’Ajuntament ha fet una nova cotxera al parc perquè a l’antiga els trens ja no cabien i havíem de remuntar els vagons. En el futur, però, haurem de tornar a remuntar, perquè ja tenim projectes en marxa per construir més trens. Amb la normativa actual, més restrictiva, i tenint en compte que el parc ja té molta edificació, és difícil créixer més. Però també volem construir un edifici-rotonda al circuit. En aquest país, ja no es pot fer gaire cosa més…

Per què no es pot fer més?
En altres països, associacions similars gestionen i mantenen línies turístiques de ferrocarril clausurades (en lloc d’arrencar les vies, les arreglen i posen trens a córrer). Això en aquest país és impossible: tot són pors i no hi ha voluntat per fer-ho. A Europa tenen més tradició de guardar-ho tot (tractors, cotxes, motos, autobusos, trens i avions) i continuar fent-ho funcionar. A Alemanya, una setmana l’any treuen locomotores de vapor o dièsel antigues perquè en substitueixin les actuals. Els suïssos també organitzen constantment exhibicions amb el material històric, i un museu mantingut per associacions d’amics del museu restauren i exploten trams de línia i se n’encarreguen del manteniment. Aquí hi ha un grup de socis del nostre club, membres d’altres associacions i treballadors d’FGC que volen fer un museu dels Ferrocarrils Catalans i ja han fet reunions per tractar el tema.

A Catalunya hi ha moltes associacions semblants a la vostra. Què té d’especial el club de Cornellà?
Doncs el fet de tenir el local en una antiga estació de tren rehabilitada i un circuit de 900 metres a Can Mercader, on fem l’esforç de pujar al “trenet” més de 1.000 persones cada cap de setmana. Entre setmana també organitzem activitats per a escoles. Can Mercader és molt conegut. Fins i tot TV3 ens demana els trens per fer gags del Polònia. A l’octubre, quan celebrem la trobada del nostre club, en un sol dia poden pujar al tren entre 2.000 i 2.500 persones que venen de tot arreu. També participem cada any en la trobada d’entitats de Cornellà i tenim relació amb altres associacions de la ciutat. 

L’afició als trens i el modelisme van indissolublement units?
Sí, a les maquetes de tota la vida. El modelisme tripulat va venir després. Aquí tenim trens de Payá, una marca que ja fabricava abans de la guerra (modelisme fet amb llauna); al principi funcionaven a corda i després ja van incorporar motor elèctric. El president de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Sabadell, especialista en trens de Payá, sempre ha dit que els trens d’abans de la guerra eren millors que els de després, que es feien amb metalls dolents que es desfeien. El modelisme ferroviari el van inventar els anglesos pocs anys després d’inventar el ferrocarril, però els trens es manegaven amb la mà i sense vies. La primera marca que va comercialitzar trens elèctrics a escala va ser l’empresa alemanya Märklin, que encara els fabrica.

Fins i tot hi ha un dia mundial del modelisme ferroviari…
Se celebra des de fa tres anys mitjançant la Federació Europea d’Amics del Ferrocarril, a la qual pertany la catalana. Pertanyem a l’europea sota el nom Espanya-Federació Catalana.

Qui pot formar part del vostre club?
Pagues la quota, que és de 34 € l’any, la Junta ho aprova i ja ets soci. Ara mateix som 216 socis. Els infants i els jubilats paguen menys. No ens podríem mantenir només amb les quotes, ho fem gràcies als tiquets de Can Mercader, que des de fa molts anys valen 1,50 €, i a la subvenció que rebem per al manteniment dels trens.

De quin barri de Cornellà és vostè?
Soc de l’Almeda, que no el consideràvem com a part de Cornellà. Nosaltres agafàvem l’autobús per “anar a Cornellà”, i quan eres a Cornellà deies: “Me voy para el barrio”. Era un sentiment compartit, perquè estàvem aïllats de tothom per camps i per les naus industrials on treballava tot el barri de l’Almeda. Ara potser no passa, però durant moltíssims anys fins i tot hi havia pintades davant de l’estació del Carrilet on es llegia “Almeda independiente”. De tota manera, la gent d’aquí que té més de 30 anys sempre diu que és de Cornellà. Ara, però, visc a Monistrol perquè aquí no em podia permetre pagar un pis en condicions.

Què canviaria a Cornellà?
No hauria soterrat el tren i no hauria construït de manera irracional. El tren aquí molesta, però a Europa no. Allà soterren les coses de nova construcció, però mai les que ja existeixen, perquè construeixen tenint en compte el tren, que és un servei públic.

Passa el mateix amb els trens. La gent es queixa que el transport públic és car, però bé que volen que els trens siguin nous… Un tren de Rodalies val 10 milions d’euros, una barbaritat! Aquí s’han llençat trens de l’any 1986 que van deixar de córrer el 2006, quan amb un bon manteniment i adaptant-los per a minusvàlids podien haver durat 60 anys.

CARLOS ALPUENTE

“Al principi, el club ni tan sols tenia un local. Simplement era un grup de persones que es reunien en un bar per parlar de trens. No va ser fins uns anys després que vam aconseguir un espai a l’estació on ara tenim la seu”.

ALBERTO SALVADOR

“El modelisme ens permet gaudir d’allò que va ser real. M’hi va enganxar el meu pare i el meu avi, que eren treballadors ferroviaris. Jo també ho vaig ser, però ara treballo mantenint el circuit que el club té al parc: el meu hobby és la meva professió”.

DAVID DE JOAQUÍN RIPOLLÉS

“La funció del club és social: ens encarreguem de crear nous aficionats. La gent arriba a nosaltres, sobretot gràcies al tren de Can Mercader. Molts el proven i els captiva. És una afició sana que recupera la història dels ferrocarrils”.

XAVIER MARTÍ

“Per a mi el millor del modelisme és la versatilitat. Per fer les maquetes sempre has d’estar aprenent coses noves, tocant materials diferents… Amb tot, fora del club és realment difícil trobar gent aficionada”.

SANTI AGÜERA

“El club ha estat una manera de trobar-nos tots, perquè som pocs. Recordo que quan anava a l’institut érem quatre línies i a ningú més li agradaven els trens. La gent se sorprèn, però quan en veig un simplement m’encanta”.

FERRAN MARTÍNEZ

“Per a mi el millor del modelisme és recrear aquells trens que han estat apartats del servei. El que ens agrada és veure’ls circular de nou, ni que sigui a petita escala. Envoltat dels meus trens em sento a casa”.

MARCO LAUDONI

“A l’associació puc conduir els trens, estar amb el simulador, veure com construeixen les maquetes. M’ensenyen moltes coses, però el que més m’interessa és saber com funcionen. Quan sigui gran vull ser maquinista”.

FRANCESC XAVIER TOMÀS

“Em fascina la història dels trens: m’agrada buscar informació al respecte i classificar-la. Com a mitjans de transport, els trens són objecte d’estudi. Molta gent no ho sap, però moltes línies i models diferents han recorregut el país”.

JOAN JOSEP VENTURA

“L’afició al ferrocarril em ve de naixement. El meu primer record són les vies del tramvia de la plaça de Lesseps, a Barcelona. Fa tants anys que soc aficionat que ho tinc a la sang. És un món petit, però on he fet grans amistats”.