Visita Memòries del Districte
Cornellà del Llobregat
Els Protagonistes +

EDUARD ANGUERA I JUST

President de l’Agrupació Sardanista de Cornellà

Les ballades de sardanes tenen molta tradició a Cornellà. De fet, el 2018 se celebra el 50è aniversari del conegut Aplec de la Sardana —sota el lema “60 anys, 50 aplecs”—, que és una de les manifestacions històriques i singulars de la ciutat. Va organitzar-ne la primera edició el desaparegut Foment de la Sardana l’any 1958. Després de tres edicions, i a causa de la dissolució d’aquesta entitat, va haver-hi uns anys de pausa. No va ser fins a l’any 1972 que es va celebrar la quarta edició de l’Aplec de la mà de l’Agrupació Sardanista de Cornellà, que n’ha mantingut la continuïtat fins al dia d’avui.

Eduard Anguera és el president i un dels fundadors de l’Agrupació Sardanista de Cornellà, que el 2019 celebrarà el seu 50è aniversari. Parlem amb ell de l’evolució d’aquesta entitat històrica i del futur de la sardana.

Quina és la història que hi ha al darrere de l’associació?
L’Agrupació Sardanista de Cornellà es va fundar l’any 1969 de la mà d’un grup de joves —entre els quals m’incloc— entusiastes de la sardana. La ciutat havia perdut uns anys abans una associació cabdal del sardanisme local i comarcal com era el Foment de la Sardana. Es van continuar fent ballades —que organitzava l’Ajuntament—, però no hi havia cap entitat a Cornellà que es fes càrrec de les programacions. Un grup de joves sardanistes que coincidíem als concursos de colles sardanistes que es feien arreu de Catalunya i que érem de Cornellà vam decidir posar-hi remei i fundar una associació sardanista a la ciutat. Aquest va ser l’embrió del que és ara l’agrupació. Des del 1969 fins al 1975 va formar part de l’Orfeó Catalònia, primer com a Secció Sardanista i després com a Agrupació Sardanista Catalònia. Posteriorment, l’any 1976, ja al Patronat Cultural i Recreatiu, vam adoptar el nom d’Agrupació Sardanista de Cornellà.

Poc després de la nostra fundació, el 1971 vam organitzar el primer Concurs de Colles Sardanistes a Cornellà. Va ser tot un èxit i, a causa de la gran afluència de gent, ens vam guanyar la confiança de l’Ajuntament, que ens va demanar si seríem capaços de reorganitzar l’Aplec, que s’havia deixat de fer. Així va ser com l’any següent, el 1972, vam celebrar el tercer Aplec de la segona època. És a partir d’aquesta data quan vam començar a créixer com a associació.

Ballada de sardanes a la Central Cornellà d’Aigües de Barcelona.

És l’única associació sardanista que hi ha a la ciutat?
No. A finals dels anys setanta, es va fundar l’entitat Amics de la Sardana de Cornellà. Ens van convidar a participar-hi a través de l’Ajuntament. Nosaltres vam raonar que el millor seria aprofitar l’associació que ja existia, que era la nostra, i fer-la més gran per eixamplar la base. Per diferents raons, no es va arribar a cap acord, i és per això que actualment tenim dues associacions sardanistes a Cornellà, de les tres que n’hi havia hagut. 

Aleshores, des de l’agrupació vam decidir que la nostra entitat aniria més enllà i que no sols treballaria per donar a conèixer la dansa pròpia del nostre país, sinó també tota la cultura catalana d’arrel tradicional. I així va ser com vam anar creant diverses seccions.

I quines són aquestes seccions?
N’hi ha 8: esbart de Cornellà (amb l’esbart infantil), el grup de foc (amb el ball de diables de Cornellà, el ball de diables infantil, el drac l’Enforcat i la dragona Cornèlia), el grup de tabalers Drumbeats, la colla de grallers, el ball de l’Àliga, els bastoners de l’Agrupa, el ball de cavallets i el ball de nans. En aquests moments, la joia de la corona és el ball de l’Àliga de Cornellà. Aquesta tradició es mou en uns altres paràmetres respecte de les altres. 

En quin sentit?
Doncs en el fet que són àligues de protocol. Les àligues estan molt vinculades històricament al simbolisme del poder i, per tant, de la representativitat. A Cornellà aquest animal es regeix pel seu protocol i es governa mitjançant un Consell format per nou persones que representen l’Ajuntament, la ciutat i l’Agrupació Sardanista de Cornellà. Dins d’aquest Consell, el president és l’alcalde de la ciutat i el vicepresident soc jo, com a president de l’agrupació. L’àliga surt en comptades ocasions. Per exemple, si ve a la ciutat alguna personalitat, com ara un conseller o un ministre, aleshores el Consell valora si es fa sortir l’àliga, que duu la corona comtal de la casa de Barcelona i que fa un ball i li ret honors. Val a dir que d’àligues n’hi ha a uns quaranta municipis tota Catalunya. Per tant, és un orgull tenir-ne una. De fet, a diferència de la resta d’imatges, l’àliga dorm al Castell de Cornellà, tot un símbol. I només surt en dues èpoques de l’any de manera programada: per Festa Major i per la Diada, l’11 de setembre. 

I quan fa que tenen àliga a Cornellà?
Doncs des de fa ben poc. L’àliga es va presentar a la Festa Major de l’any passat, però el Consell es va formar fa pocs mesos, per això et deia que en aquests moments és la joia de la corona i tot un orgull per a la ciutat, pel simbolisme que representa. 

Un dels problemes de les entitats de cultura popular a les ciutats avui dia és el relleu generacional. El tenen garantit a l’Agrupació? Creu que el món sardanista està envellit o en crisi? 
A l’Agrupació Sardanista tenim garantit el relleu generacional perquè ens vam diversificar en el seu moment: tenim moltes seccions, algunes de les quals infantils, i això fa que després aquests infants, quan són adults, formin part d’altres seccions. Internament, fem pedagogia entre les diferents seccions, perquè tot sigui més transversal. Ara bé, el tema de la sardana ja és una altra història. Com a sardanista que soc —em fa molta pena dir-ho—, crec que, a la llarga, la sardana com a concepte dansa està tocada. Al meu parer, està patint un procés d’involució. Com amb la resta de tradicions, perquè no es perdi s’ha de poder innovar. Últimament, s’han fet alguns intents i es poden veure concursos de punts lliures, és a dir, de coreografia lliure; la música i la base són les mateixes, però hi ha una evolució. I aquesta és la clau: poder atraure i retenir el jovent per garantir la pervivència d’aquesta tradició. S’ha de poder llegir la sardana des de la modernitat; això sí, sense perdre’n l’essència. Santi Arisa, per exemple, és un músic que va crear fa anys, en complicitat amb la cobla Els Montgrins, la sardanova, que és un gènere que incorpora al món de la cobla altres instruments propis del jazz o del rock. Els més puristes no ho van acollir de manera satisfactòria. Jo penso, però, que té el seu atractiu. Es tracta de ballar sardanes amb uns arranjaments musicals nous i el resultat, per a mi, és fantàstic. 

Després un altre problema que té la sardana és la diferència d’edat entre els músics de la cobla i els que ballen. Els primers tenen una edat d’entre 25 i 40 anys; són músics joves que surten del conservatori molt preparats i que veuen en les cobles un mitjà per guanyar-se la vida laboralment. Per contra, els que ballem sardanes tenim una mitjana d’edat al voltant dels setanta anys. Si no revertim aquesta situació, podria passar que al final s’anés perdent el ball i només quedessin concerts de sardanes i música per a cobla interpretats a dalt de l’escenari d’un teatre. 

Esperem no arribar a aquest extrem. Podria dir-nos quants socis té l’entitat? Hi ha més homes o dones?
Actualment som 220 socis. Respecte al nombre d’homes i dones, a la Junta hi ha un 50% de cada i, pel que fa a les seccions, n’hi ha que tenen més dones que homes; a la nostra associació, doncs, hi ha paritat total. I una altra cosa de la qual estem orgullosos a l’agrupació és de la pluralitat que tenim: joves, grans, gent que s’ha integrat provinent d’altres parts de l’Estat espanyol, de diferents extractes socials… I això és un reflex del tipus de ciutat que tenim: una ciutat que és viva. 

Per acabar, ens pot dir si tenen previst celebrar d’alguna manera especial el 50è aniversari de l’associació, que serà l’any vinent? 
Doncs farem coincidir els actes de celebració amb la festa de l’Agrupa (que és el nom com es coneix l’agrupació entre el jovent). Estem fent l’esbós de les activitats que coordinaran les diferents seccions de l’entitat. I a la tardor començarem a preparar un llibre commemoratiu del 50è aniversari.

MARTÍ PLÀ

“Ara mateix treballem per engegar l’arxiu històric de l’agrupació. D’aquesta manera volem recollir la nostra evolució com a entitat i el nostre paper com a eix vertebrador de la cultura popular a Cornellà”.

DAVID MONTERO

“Les diferents seccions de l’Agrupació Sardanista treballen conjuntament pel manteniment de la cultura popular. El nostre objectiu és donar-la a conèixer i fer patents les seves ramificacions. És important mantenir vives les tradicions locals”.

MERCÈ VIDAL

“Em vaig vincular a l’agrupació d’ençà que els meus fills van començar a ballar amb l’esbart. Ells ja són grans, però jo continuo encarregant-me del vestuari. És moltíssima feina, però val la pena. Em satisfà contribuir a mantenir viu el que és nostre”.

ORIOL ANGUERA

“Cornellà és de les ciutats del cinturó metropolità des d’on s’està treballant més enèrgicament per mantenir viva la cultura tradicional. Jo estic implicat en gairebé totes les seccions de l’agrupació, és una experiència molt bonica”.

CARLES SANTIAGO

“En un principi, l’objectiu de l’Agrupació Sardanista era el de preservar la sardana a la ciutat. Malgrat que ja no comptem amb una secció que s’hi dediqui de manera específica, per mitjà d’actes com l’Aplec molta gent ha començat a ballar-la”.

JOAN VIDAL

“Avui dia l’esbart és relativament desconegut. Tenim companyes que quan els pregunten diuen que és un grup de danses exòtiques. Molta gent ignora que cada poble té la seva pròpia dansa i la nostra tasca és recuperar-les”.

JORDI SALVADOR

“Encara que l’esbart no és la secció més popular, els que en formem part contribuïm activament a mantenir la cultura popular del Principat. Per exemple, vam recuperar La Gallarda del Pou, un ball típic de Cornellà que s’havia perdut”.

IGNASI CASALS

“Part de la nostra activitat està enfocada a engrescar la gent a sumar-se a l’agrupació. Fem tallers a escoles i festes majors de barri. En aquests espais intentem donar a conèixer les nostres diferents facetes com a entitat”.