Visita Memòries del Districte
Cornellà del Llobregat
Els Protagonistes +

DOLORS CAMPOS RODRÍGUEZ

Secretària de la Junta de l’Associació de Paradistes del Mercat Centre

Segons l’historiador local Onofre Pelfort Pujol, el primer mercat de Cornellà data del 1888, quan els pagesos anaven amb carro i cavall a vendre els productes de l’hort a la plaça central. Amb els anys, una marquesina porxada va acollir els venedors al recinte de l’Hostalet i, l’any 1976, es va construir l’edifici del Mercat Centre. L’edifici està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que ocupa tota una illa i s’estructura en dos pisos al nucli antic de la ciutat. L’entrada principal es troba a l’alçada del primer pis, accessible per una doble escala, i a peu de carrer hi ha diverses entrades laterals que donen a la planta baixa del mercat. El mercat està construït amb materials simples i industrials (maó, ferro en tub, formigó i vidre), tal com es va concebre el 1976. 

Va ser l’any 1999 quan el Mercat és va reestructurar —recollint les tendències del moment— i va incorporar un supermercat al primer pis, deixant la planta baixa per a ús exclusiu de venda de producte fresc. Actualment són 33 les parades en funcionament, més 8 botigues exteriors, ens explica Dolors Campos, que va ser paradista del Mercat Centre durant 40 anys i presidenta de l’associació prop de 9.

Ha passat 40 anys treballant al Mercat Centre. Com va començar la seva experiència?
L’empresa on treballava va tancar quan els meus dos fills eren petits, just en el moment en què el mercat s’estava acabant de construir. A través de la família, que ja tenia un parell de ganiveteries als mercats de la Mercè (Barcelona) i a Sant Ildefons (Cornellà), es va presentar l’oportunitat de poder assolir una de les botigues exteriors, i vaig pensar que certa flexibilitat en l’horari em facilitaria la tasca en la criança de la canalla. Però res més allunyat de la realitat! La meva vida a partir d’aquell moment —amb diumenges i festes de guardar incloses— girava al voltant de Cristina Complements, on podies trobar bosses de mà, mocadors, bijuteria, guants, paraigües, impermeables… amb un tracte personalitzat.

Mercat Centre.

Recordo amb especial satisfacció els moments d’esbarjo “per fer-la petar”, que esdevenien petites tertúlies amb pretensió d’àgora quasi familiar. Un altre moment important a nivell personal i laboral va ser quan des de l’associació de comerciants local Cornellà Compra a Casa es va decidir crear una targeta de fidelització. Formar part de l’equip que va desenvolupar la idea i fer-me responsable de les incidències que és poguessin derivar va suposar un increment potencial de visitants i la millor campanya de publicitat que pogués imaginar. Una feina enriquidora que m’ha permès conèixer persones i situacions com mai hagués sospitat.

I quan es va vincular amb l’Associació de Paradistes? 
A mesura que els anys passen, els fills creixen i les obligacions familiars minven, em plantejo la possibilitat de col·laborar amb l’associació. Però en realitat va ser la substitució d’una persona de la Junta, per problemes familiars, la que em va empènyer a fer el pas definitiu. De tot plegat ja fa més de quinze anys, i el meu compromís vers el col·lectiu —des de diferents vessants— es manté operatiu. És tot un repte poder transmetre les experiències i saber aprofitar la sàvia nova que ens arriba canalitzada a través dels actuals responsables…

Quins són els objectius de l’Associació de Paradistes?
Els objectius son molts, variats i feixucs. En primer lloc, gestionar amb prudència i responsabilitat els nostres recursos per fer front a les despeses comunes: neteja i manteniment del mercat. Malgrat poder comptar amb la inestimable col·laboració de l’Ajuntament en temes puntuals, caldrà perseverar en l’austeritat. 

Ens agradaria seguir mantenint el nostre compromís habitual en temes socials: recollida d’aliments per a la Botiga Solidària amb l’objectiu d’evitar el malbaratament de productes alimentaris, potenciar el caràcter inclusiu de la botiga MenjaFutur en col·laboració amb els Serveis Socials de la nostra ciutat, assolir i mantenir vives i renovades les campanyes de recollida de joguines per Nadal i Reis…

I com és el Mercat Centre en relació a altres mercats? 
El Mercat Centre, amb més de 100 anys d’història a la seva esquena i situat al casc antic de la ciutat, viu exclusivament del client de proximitat, atesa la seva ubicació. És un mercat petit, familiar i tradicional que bassa el seu reclam en la venda d’un producte fresc d’excel·lent qualitat que garanteix una llarga durada de conservació. Amb un tracte personalitzat, ens agradaria arribar a ser referent en temes mediambientals i pedagògics, intentar potenciar la gestió sostenible del menjar, transmetre bones pràctiques alimentàries i culinàries i transformar l’hora dels àpats en un tema cultural, a més de saludable.

Com veu el futur dels mercats? 
Pendent d’una renovació agosarada que caldrà afrontar sense por, però amb molta cautela. El tema dels horaris ens juga a la contra. Davant de l’oferta tan àmplia i variada d’una gran superfície, el mercat sempre hi surt perdent. Comprar al mercat avui en dia és pràcticament un acte de fe que no hem sabut o no hem volgut potenciar. La cuina és un art i requereix paciència i disciplina per executar-la. I sembla que corren mals temps per a aquests valors. Oferir actuacions paral·leles que generin interès cap a un ventall de públic cada cop més heterogeni podria ser un dels camins a explorar. Penso que el mercat hauria de ser un lloc de trobada on poder fer gaudir tots els nostres sentits alhora. En concret, la nostra darrera experiència en l’organització d’unes Nits de Tapes en vigílies de la Festa Major ha estat especialment positiva, ben valorada i amb projecció de futur.

Quins records té de la seva joventut?
Cornellà als anys seixanta era un poble ple de mancances, pròpies d’una època i d’un entorn que sembla que volem obviar. Amb l’arribada dels fluxos d’immigració —aleshores nacional—, la gent va haver de resituar-se com va poder. Amb una manca evident d’escoles, centres de salut, clavegueram, paviment i enlluernat, Cornellà tenia en la població civil el seu cabdal més preuat, i en la solidaritat compartida, el millor valor desitjat. Els anomenats pisos pastera d’avui dia no tenen res a envejar als habitacles amb rellogats, on s’amuntegaven membres d’una mateixa família en una única habitació amb dret a cuina i, amb sort, a comuna o vàter a l’eixida…

I com ha canviat amb els anys? 
Com la nit al dia. Amb l’arribada dels Ajuntaments democràtics, tot va començar a moure’s. Estem parlant d’una ciutat que entre el 1950 i el 1981 va passar de 10.000 a 90.000 habitants. L’any 1979 l’alcalde Frederic Prieto es va trobar amb un Ajuntament en fallida, on fins i tot és devia la llum! Va ser un gran alcalde. A les següents eleccions, l’any 1983, l’alcaldia va ser compartida amb el PSC liderat per José Montilla i tot va començar a agafar color. Cornellà va esdevenir ciutat industrial per excel·lència i a les colònies tèxtils s’hi van afegir noves empreses: Aigües de Barcelona, Siemens, Pirelli, l’Elsa, Tomàs Blay… La gent va anar prenent consciència de les seves responsabilitats, les lluites obreres i veïnals ens van sacsejar, i la capital de l’anomenat “cinturó roig” va despertar: tancaments a les esglésies, fons de solidaritat, vagues interminables per readmetre els injustament acomiadats… Nits de por, patiment i clandestinitat que tots plegats van passar fent un front comú per poder suportar-les.

Són aquests els valors de la ciutat?
Cornellà ha estat, és i seguirà sent capdavantera en acords socials, i treballarà perquè tothom tingui les seves oportunitats, on l’associacionisme té un valor primordial i el concepte de pobresa energètica és respectat, on els aturats de llarga durada tenen un respir de nou mesos gràcies als Plans Ocupacionals creats i finançats des de l’Ajuntament i les beques esportives supleixen les carències dels infants de les famílies vulnerables i en risc de patir exclusió social. Amb una població de 85.000 habitants, a la nostra comunitat es parlen més de 100 llengües diferents que fan de la tolerància i el respecte uns valors indispensables per seguir avançant. Crec que això forma part del nostre ADN particular. Malgrat tot, caldrà insistir perquè aquestes bones pràctiques no caiguin en sac foradat.

RAFAEL GARCIA

“Vaig començar a treballar a la plaça als 13 anys, a la parada dels meus pares, L’Hort d’en Garcia. A Cornellà només fa dos mesos que hi soc. Per a mi el mercat no s’hauria de perdre mai perquè és el que identifica un poble”.

DORI FORTUN

“Vinc al mercat des que em vaig casar, fa 40 anys. M’agrada comprar cada cosa al seu lloc. Molts joves no tenen temps per a això, però, per exemple, la meva filla em fa encàrrecs, perquè la qualitat és millor”.

ESTEVE MITJANS

“Treballo a la parada Polleria Esteve des de l’any 1979, quan tenia 18 anys. Ho vaig fer per ajudar el meu pare, però sempre m’ha agradat aquesta feina. Oferim productes més frescos i saludables, a més d’un tracte de confiança a la gent”.

JUSTI VARGAS

“Amb els meus clients he establert una relació de confiança i amistat. Tinc clientes que venen a la Carnicería Justi a comprar des del primer dia i ara, a més, també ho fan els seus fills i filles”.

PILAR RELAÑO

“Des del mercat aportem qualitat i un tracte de confiança i proximitat a la gent de la ciutat. Jo vaig arribar a Conserves i Pesca Salada Mª Pili com a dependenta i, dos mesos després, vaig decidir quedarme-la. Ja fa 15 anys d’això”.

ELVIRA MARTÍN

“La gent s’ha acostumat a la comoditat d’agafar un paquetet d’una prestatgeria, però s’ha de posar en valor el producte fresc que oferim al mercat. Jo hi treballo des dels 16 anys i el que més gaudeixo és el tracte amb la clientela”.

RAÚL TESORO

“En quedar-me sense feina, vaig decidir comprar la parada. No havia treballat mai en res semblant. He après l’ofici a base de cops i gràcies a la confiança dels clients, que han estat molt pacients amb mi”.

JAIME GARRIDO

“El bar és al mercat des de sempre. De petit, en acabar l’escola venia aquí per ajudar el meu pare. Soc la tercera generació de la família que porta el bar. En general, la clientela sempre és la mateixa, m’han vist créixer i han crescut amb mi”.