Visita Memòries del Districte
Cornellà del Llobregat
Els Protagonistes +

BENIGNO MARTÍNEZ OJEDA

Secretari de la Botiga Solidària de Cornellà

La Botiga Solidària de Cornellà és un projecte comunitari impulsat per entitats de la ciutat per garantir una cistella bàsica d’aliments a famílies amb pocs recursos. Benigno Martínez és un dels responsables des dels seus inicis juntament amb Pura Velarde, presidenta de la Botiga Solidària. Molt implicat amb el moviment obrer i el teixit associatiu de Cornellà, el 2011 va ser distingit amb el Premi d’Honor de la ciutat.

La Botiga Solidària es va crear el 2012 per donar resposta a la creixent demanda d’aliments per a famílies en vulnerabilitat. Com va sorgir la iniciativa?
Quan, a partir del 2008, esclata la crisi econòmica, va començar a ser habitual veure moltes persones buscant menjar als contenidors. Si bé durant els primers mesos de la crisi moltes famílies van poder anar aguantant amb les prestacions de l’atur, un cop es van acabar el problema va assolir una dimensió preocupant. Diverses entitats, que ja havíem dut a terme projectes socials anteriorment, ens vam reunir i vam veure la necessitat de fer alguna cosa. Parlo de la Federació d’Associacions de Veïns de Cornellà, representada per Pura Velarde, Creu Roja, Càritas, la Coordinadora Contra la Marginació, Cornellà Sense Fronteres, Iniciativa per Catalunya i CCOO, del qual jo era representant, etc.

Per tant, es tracta d’un projecte comunitari impulsat per entitats de la ciutat.
Exacte. Com comentava, ja ens havíem mobilitzat en ocasions anteriors quan ho havíem vist necessari. Per exemple, el 2004 amb la important arribada de persones immigrades, vam crear la Plataforma per la Convivència i la Immigració a Cornellà. Havíem detectat cert rebuig, potser no evident però sí latent, cap als nouvinguts i amb la plataforma vam portar a terme tot un procés de formació en l’àmbit de les entitats que va ser molt enriquidor. I va servir per formar la gent sobre la realitat de la immigració.

Un cop van decidir que la crisi econòmica requeria una resposta solidària, com van construir el nou projecte de la Botiga Solidària?
Des del principi vam tenir clar que calia dignificar la donació d’aliments perquè no es tractava de donar almoina, sinó d’un tema de dret, de justícia, perquè la Declaració de Drets Humans del 1948 ja recull el dret universal a una alimentació sana, saludable i suficient. Per aconseguir aquesta dignificació havíem d’evitar, per exemple, les llargues cues que es formaven. Abans de la Botiga, eren les parròquies o Càritas els que recollien i repartien aliments un cop a la setmana. Atenien fins a 100 persones, una xifra molt elevada, i estaven desbordats. Era molt dur veure que la gent de la cua girava el cap quan passaves pel davant perquè se sentien avergonyits. Per això, vam establir que les famílies beneficiades havien de ser derivades per Serveis Socials i Càritas. D’aquesta manera, dignificàvem el procés amb un acolliment individual per a cada família. D’altra banda, també vam estudiar algunes iniciatives similars que ja s’havien engegat a altres poblacions, com la de la Fundació La Vinya, a l’Hospitalet de Llobregat. Ens va servir per confirmar el model que volíem per a Cornellà. Vam presentar el projecte a l’Ajuntament i la resposta va ser molt positiva. Es van comprometre amb la iniciativa i, de fet, els espais on opera la Botiga són municipals. Vam començar el novembre del 2012, i el 2013 ens vam constituir com a associació per facilitar-ne la gestió.

Quantes persones atenen a la Botiga Solidària?
Els primers anys ateníem unes 400 famílies al mes dos dies a la setmana. Però de seguida va caldre ampliar-ho a tres dies per poder atendre les 600 famílies actuals. Cadascuna recull aliments un cop al mes. El nostre objectiu era no cronificar el servei, però no ha estat possible perquè durant molt de temps hi havia el problema de l’atur. Ara, però, fins i tot tenint feina, moltes famílies segueixen necessitant la Botiga. La precarietat laboral és una de les greus conseqüències de la crisi.

Com és l’equip que col·labora a la Botiga Solidària?
Totes les persones som voluntàries, sense excepció. Som unes 60 persones repartides entre els tres dies que donem servei. La majoria som jubilats, però hi ha de tot, fins i tot joves estudiants d’instituts i escoles de Cornellà, ja que des de l’any passat ens van proposar que alumnes fessin pràctiques de voluntariat a la Botiga. Actualment, el col·legi El Pilar, el col·legi SAMCE, de les claretianes, i l’IES Esteve Terrades ens envien alumnes voluntaris. Quan acaben de fer el període de pràctiques, uns quants continuen com a voluntaris, i això ens omple de satisfacció.

Magatzem de la Botiga Solidària.

És possible fer un perfil de les famílies beneficiàries de la Botiga?
Difícil perquè és molt variat. Puc dir que al voltant del 35-40% són immigrants. D’altres són gent gran, però també hi ha gent jove. De vegades quan els veus amb els nens és molt dur. Molt poca gent s’ha salvat de la crisi.

Hi ha hagut una bona resposta per part de Cornellà, de les entitats i l’ajuntament?
Totalment, perquè Cornellà va assumir el tema des del principi com a propi. La major part de les entitats impulsores del projecte estaven al Consell de Serveis Socials però, encara que aquest consell tenia més del doble d’entitats, va assumir el projecte de la Botiga com a propi i li va donar el seu suport. D’altra banda, l’Acord Social, la plataforma municipal on estan totes les entitats i partits polítics, també va assumir el projecte com a propi. Tenim un suport complet de l’administració i de totes les entitats. La societat civil ha respost perfectament.

I la població de Cornellà?
A Cornellà, la gent veu la necessitat del que fem i aprova que ho duguem a terme. En diversos moments, hem pogut comprovar que la Botiga Solidària és una entitat reconeguda i molt ben valorada.

Des de la seva arribada a Cornellà el 1967 ha estat molt vinculat amb el teixit associatiu de Cornellà. 
Vaig començar refundant el casino cultural del barri de Sant Ildefons. S’havien aprovat els estatuts l’any 1962, però s’havia quedat en un calaix. Me’n vaig assabentar i vaig demanar permís per fer-lo. Vam muntar una entitat que, amb el nom de Casino Cultural Sant Ildefons, es va convertir en la primera entitat juvenil del barri.

I també va ser fundador de l’Associació de Veïns de la Gavarra. 
El 1974 vaig deixar el casino en mans dels joves i el 1975 vam crear l’associació de veïns. En aquells anys el paper de les associacions de veïns va ser fonamental, perquè cal tenir en compte que, per exemple, el barri de la Gavarra no tenia cap tipus de servei, ni escoles, ni enllumenat. Vam haver de treballar des de zero. Perquè te’n facis una idea: des de l’associació de veïns vam arribar a asfaltar carrers o iniciar serveis com l’escola d’adults. Nosaltres començàvem serveis que no existien perquè després els assumís l’administració. Estava tot per fer. De fet, el que ara és el Centre Cultural García Nieto, en aquella època era un magatzem abandonat que va ocupar l’associació de veïns. Posteriorment, el propietari va negociar amb l’Ajuntament i es va arribar a un acord per cedir l’espai, i ara és un dels equipaments municipals més grans de Cornellà.

Molt més tard, pels volts de l’any 2000 i des de l’entitat Coordinadora Contra la Marginació vam crear l’empresa d’inserció Recibaix, SL (actualment Recibaix Empresa d’Inserció SL), una de les primeres que es va crear arran de la llei d’empreses d’inserció.

FRANCISCO JAVIER PÉREZ

“Estic jubilat, però he treballat durant molts anys a la Seguretat Social. Tot i que les administracions tracten bé les persones que necessiten ajuda, el voluntariat dona l’oportunitat d’implicar-te de manera diferent, més profunda”.

OLGA CRUZADO

“Fa 6 anys que faig voluntariat a la Botiga Solidària. M’agrada participar-hi, em fa sentir bé. Com que no puc col·laborar econòmicament amb qui necessita un cop de mà, ho faig amb el meu temps i bona fe”.

EMILIO RODRÍGUEZ

“La Botiga Solidària és un projecte important per a Cornellà. Alhora, evidencia certes mancances de les institucions. Aquestes coses no haurien de passar i s’ha de treballar per posar-hi solució”.

FERNANDO MARTÍN

“Treballo a la Botiga Solidària en col·laboració amb l’Associació de Veïns de Sant Ildefons. Encara que per a mi és important ajudar, cal que la joventut s’hi impliqui més”.

JOANA CASTRO

“Projectes com aquests són tan necessaris a Cornellà com a qualsevol altra ciutat. Des de les institucions molt sovint no s’arriba a tot, així que si no fos per nosaltres, els voluntaris, potser no es podria oferir aquest servei”.

FRANCESC RUFAS

“Col·laboro amb la Botiga Solidària d’ençà que vaig veure un anunci a la parròquia de Santa Maria. Com que soc jubilat, tinc temps lliure i m’agrada emprar-lo a ajudar els altres i col·laborar en el que puc”.

ANNA M. MARTÍNEZ

“Mirat egoistament, tenir l’oportunitat de tractar amb la gent que passa per la Botiga em satisfà molt. Els voluntaris hem de tenir una gran empatia perquè sovint el més important és sentir-se escoltat i ben acollit”.

CONCEPCIÓN VELARDE

“D’ençà que les escoles comptabilitzen el voluntariat com una nota més, cada cop hi ha més persones joves que s’hi sumen. Tots ells s’han portat molt bé i alguns s’han quedat un cop acabat el temps obligatori de pràctiques”.